Opinió | A TEMPO

Desmesura o temprança?

Pere Quart no entén que es vulgui prescindir de les lectures a les PAU

«Ramon –li dic al meu filòleg de capçalera– estic estudiant el Mester d’amor d’en Salvat-Papasseit i hi ha un vers que no l’entenc: què vol dir curi el veire el temor? Quan besis, beu, curi el veire el temor –em respon– ens convida a besar i a beure. Veire vol dir vas? Si, és un arcaisme. Que el vas, el beure, ens guareixi el temor que en el joc dels petons a vegades les persones tenim. És un convit a deixar-nos anar. A no tenir por de besar». I pensava en la sort que tinc d’assajar un recull de poemes del poeta barceloní musicats per Francesc d’Assís Pagès amb els cantaires de l’Orfeó Monistrolenc. I també pensava en la sort que vaig tenir que a 3r de BUP i COU les lectures dels clàssics catalans fossin obligatòries. Vaig llegir Pilar Prim, Solitud, El poema de la rosa als llavis, L’auca del senyor Esteve i d’altres que amb disset anys i per iniciativa pròpia no hauria anat mai a buscar al prestatge. Agraïment etern. I és per això que m’afegeixo a la crida del Col·lectiu Pere Quart perquè els docents «facin objecció de consciència o insubmissió contra les directrius rebudes i treballin la literatura catalana amb cara i ulls i sentit i responsabilitat.» El col·lectiu demana als professors que continuïn fent llegir llibres a les aules, arran de la decisió del departament d’Educació de no examinar-ne el coneixement a les PAU del 2025. «Com és possible que els alumnes acabin el Batxillerat i potser no hagin llegit sencer cap llibre important de la literatura catalana? És inconcebible. És carregar-se un imaginari col·lectiu.» diu Aïda Ayats professora de literatura i membre del Col·lectiu Pere Quart. Dissabte sortint de l’assaig, comentàvem el poema Res no és mesquí amb una cantaire. Em deia que llegeix poesia des dels quinze anys i, que en moments fotuts de la vida, sort n’havia tingut. Que moltes vegades l’havia ajudat a sortir del pou. Que tenia reculls de poemes d’en Salvat-Papasseit guixats amb llapis de dalt a baix. Guixades que són les cicatrius que ens va deixant el viure de cada dia. Aquesta setmana, a banda de Papasseit, per atzar, també m’he topat amb el Hamlet de Shakespeare. «Perquè fins i tot, en el mateix torrent, en la tempesta i, per dir-ho d’alguna manera, en el remolí de la passió, has d’ adquirir i produir una temprança que li doni suavitat». Diuen els entesos que no hi ha cap altre escriptor que hagi superat Shakespeare en la descripció de les passions i les contradiccions humanes. «No és normal, és com si en el sistema anglès es digués als professors, trieu vosaltres, i si no voleu fer Shakespeare no el feu» diu Carme Barragán, també professora de literatura. Les lectures serveixen per entendre’ns a nosaltres mateixos, posen paraules a les nostres passions, als nostres sentiments, a les nostres contradiccions. Besar sense mesura? Adquirir temprança davant la passió? «Als disset anys, la lectura d’un llibre és la conversa entre nosaltres i la transcendència» diu Pep Anton Roig en un article imprescindible a El Nacional. I als 57 també.