Opinió | a tort i a dret

Gats, vicis i l’hegemonia dels García

Als inicis d’internet un que en sabia va explicar-me que als diaris digitals es podrien mesurar els lectors de cada article. En la premsa de paper es compten exemplars, a la digital es pot baixar fins el mínim detall del contingut. La idea em va espantar i seduir alhora. Espantar: i si l’empresa s’adona que ningú no llegeix els meus articles? Seduir: els mitjans tindrien unes dades molt valuoses per orientar els esforços dels periodistes. Més endavant alguns van decidir compartir la informació amb els lectors (rebatejats com «usuaris») i van aparèixer els rànquings d’«el més llegit». Donar-hi un cop d’ull és francament distret, i encara més comparar-ho amb els temes que la publicació destaca al capdamunt de la primera pàgina, el que en diem l’obertura. Per exemple, ahir a les vuit del matí aquest diari obria el digital amb la notícia que «els primers contenidors tancats de Manresa generen expectació i també dubtes», però la llista dels més llegits l’encapçalava aquest titular: «Saps per què el gat necessita dormir al costat de l’amo?» (Spoiler: per sentir-se segur). El segon era l’edifici enfonsat a Manresa, i el tercer «el truc de la fulla de menta abans de dormir: cada cop ho fa més gent». Aquests eren els interessos temporals (canvien d’hora en hora) dels lectors digitals. Els nostres companys del Diari de Girona obrien amb «uns 8.000 gironins van iniciar el tractament antitabac el 2023», però el titular amb més clics era «60.000 euros en vicis», que enviava a una columna sarcàstica sobre les despeses dels expresidents de la Generalitat. S’ha de reconèixer que el títol era llaminer. Cap a les onze, vaig mirar els també companys de grup d’El Periódico, que obrien amb el tema dels lloguers temporals però tenien com a més consultat el «mapa dels cognoms més comuns a cada província» (spoiler: García a 34 de les 50). És ben bé que les coses (que considerem) importants no són sempre les més interessants.