Opinió | VIST I NO VIST

La violinista Sylvan a Castellfollit del Boix

L’església romànica va acollir el segon concert de Música i Romànic a càrrec de la violinista canadenca

L’església romànica de Sant Pere de Castellfollit del Boix va acollir el segon concert de Música i Romànic a càrrec de la violinista canadenca Farran Sylvan James, especialitzada en música barroca. Resident a Barcelona, és considerada de primer ordre en l’àmbit internacional. Va interpretar per blocs, el seu compositor preferit Bach, però també d’altres d’alemanys que el van inspirar, com Westhoff, Telemann o Biber. Per començar, va fer una improvisació, basant-se en el conjunt d’aquestes composicions. L’actuació va tenir lloc en un espai ideal per l’acústica d’un instrument de 1715, un violí que l’artista està a punt de comprar a un col·leccionista parisenc.

Lourdes Vives va dirigir la visita guiada a l’església de Sant Pere amb més de mil anys d’història, gravada a les pedres. L’església romànica del segle XI enllaçava amb el castell, que està en ruïnes en un petit turó. El conjunt formava part de les línies defensives en la construcció del territori del Bages. Orientada d’est a oest, amb la porta lateral a la paret del migdia, tenia tres naus acabades en l’absis, semicirculars a llevant. Les naus estaven separades per arcs de mig punt que sostenien les voltes de canó. A l’exterior, els absis estaven decorats amb arcs cecs llombards i lesenes. Actualment, es conserven l’absis central i el del nord, mentre que el del sud ha estat reformat sense decoració. Sota les arcuacions cegues de l’absis central s’obren tres finestres que, com les dues de la part superior del tram central de cada absidiola, són de doble esqueixada i rematades amb arcs de mig punt fets amb petites dovelles.

La primera transformació del temple és del segle XIII després de desplomar-se el mur del migdia, on es va fer la façana actual: es va refer l’absis sud i es va construir l’actual porta, seguint les línies del romànic lleidatà. Té arquivoltes de secció semicircular sostingudes per columnes dobles de capitells decorats amb motius vegetals, que corresponen a les quatre estacions. També s’hi conserven tres rellotges de sol. A la dreta de l’entrada hi ha un sarcòfag de creu visigòtica, que la família Canyelles es va endur a Barcelona fins que fa 9 anys el van retornar. Un forat explica que l’havien fet servir com a paraigüer en la consulta d’un advocat, tal com relata el masover menorquí de la casa del costat de l’església. A l’interior, mostra l’empremta de l’arquitectura gòtica, amb una capella de tramuntana i dos arcs de mig punt que separen la nau principal. Situada sobre la façana nord de l’edifici romànic està formada per una nau rectangular coberta amb una volta de mig punt, d’estil gòtic tardà, on es col·loquen les nervadures de guix i claus de volta policromades.

Al segle XVII es va construir un gran retaule barroc de fusta que cobreix el frontal. Es divideix en cinc cossos verticals disposats simètricament, on destaquen les figures de sant Pere i sant Pau en les portes d’accés a la sagristia i la de sant Isidre, patró dels pagesos. El 1910 es va transformar el campanar de cadireta de doble arc de mig punt, de carreus ben treballats, en una torre quadrada coberta amb piràmide de teula. El 1936 es va desmuntar el retaule del Roser. El 1985, el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona va restaurar el retaule barroc i va fer una excavació arqueològica del subsòl de la capella on es van trobar més de 20 sepultures. Aquestes restes de la necròpolis es poden visitar per un accés soterrat, des de la rectoria.