Opinió | PEDRA SECA

La pluja és un actor (secundari)

Aturada la sequera amb un govern en funcions, la falta d’aigua s’ha ofegat entre el silencis per constituir el següent

«La lluvia es una cosa que sucede en el pasado» escrivia Jorge Luis Borges en un poema. Si el president actual de la Generalitat hagués llegit al savi argentí segurament no hagués convocat eleccions. Més enllà de discernir sobre l’existència o no del present, els xàfecs van arribar després. El refranyer català també ho té clar: «al maig cada dia un raig». Tothom el coneix però l’últim (i breu) Molt Honorable va tirar pel dret cridant-nos a votar.

Faltat de paciència electoral ens va convocar per evitar encarar l’estiu sense aigua, sense pressupostos i amb trenta-tres escassos diputats. Vist el resultat (pèrdua de tretze), hauria d’haver practicat resistència de manual. Consignaré aquí una idea boja: podria ser que a Junqueras li vagi bé aquest desastre al seu partit? Forçant fins al cruiximent la llei d’amnistia podria presentar-se ell de cap de llista a la repetició. Veuríem un duel quasi inèdit entre ell i Puigdemont, segurament l’envestida final... entre ells dos.

La previsió meteorològica és un dels espais amb més audiència televisiva. En el cas de TV3, implica el pas directe al club de fama de Francesc Mauri o la «nostra» Gemma Puig. A les eleccions europees d’aquí a vuit dies, l’home del temps més popular apareix a les llistes d’ERC. Vol la seva televisió a Eurovisió i «visualitzar a Europa el canvi climàtic».

Costa ser sarcàstic amb el Tomàs Molina. Té cara de bona persona però el crec portador de mals averanys. Tot ha estat desaparèixer ell del Telenotícies Vespre i començar a caure mars d’aigua a tot el país. Causa-efecte o no, és inqüestionable. A la nit de les eleccions sabrem si porta (més) mala sort al partit d’acollença. En fa tota la pinta.

Mentre ningú mana amb plens poder a Catalunya la crisi de l’aigua sembla passada o al menys oblidada en un calaix. El pantà de La Baells ara conté un meritori 44% de la seva capacitat quan mesos enrere estava per sota del 15%. Segur que hauran observat als vorals de les carreteres i als marges dels camins la crescuda sobtada de tota mena d’herbes i roselles. La força del líquid vital els hi ha donat una energia que semblava perduda com l’any anterior.

Mentre els diputats electes van teixint alguna aliança de forma discreta per encarar (o no) una repetició d’eleccions, el fet que estiguin en funcions els hi permet dues coses bàsiques: ningú els hi reclama accions estructurals per estar preparats per la propera secada i no burxar-nos (espero) amb campanyes de comunicació dient-nos allò de: «si es cala foc al bosc serà culpa vostra». O de Madrid. Jo no he fet res. Bé, de fet, no és del tot cert. Pagar impostos com tants per tenir serveis moderns i polítiques preventives per evitar que el foc cremi i que l’aigua s’acabi. Tampoc els hi demanem tant. n