Opinió | EL MIRADOR

La batalla per Europa

Les properes eleccions europees del 9 de juny són un repte per tots aquells i aquelles que volem defensar la democràcia, davant dels que es preparen per afeblir els seus fonaments. A cavall de la fragmentació social, la desafecció i la desorientació provocades per les successives crisis, el feixisme i el populisme estan ocupant institucions dels diferents estats membres de la UE, promovent l’egoisme nacionalista, el menyspreu de les persones migrants, les receptes econòmiques ultraliberals que només beneficien els poderosos i que suposen el desmantellament progressiu de l’estat del benestar.

Els aplaudiments embogits que va rebre el president argentí Milei a la trobada de líders d’ultradreta celebrada a Madrid fa unes setmanes, és l’expressió més clara i sense disfresses de quines són les intencions d’aquesta gent, per més que altres membres d’aquest ideari ho intentin amagar. «La justícia social és injusta» va proclamar Milei amb els ulls esbatanats. Això equival a dir que la injustícia social es justa. Una frase que resumeix tot un ideari de retrocés civilitzador, que vol fer taula rasa de les conquestes socials dels darrers 150 anys per les que hem lluitat milions de persones i llençar a la paperera de la història els drets humans. Pel que sembla, això és el que fa salivar als directius de grans empreses espanyoles que, conjuntament amb el president de la patronal, van acceptar reunir-se amb el sinistre personatge que els argentins han escollit com a president del seu país.

Les dretes europees estan en un procés cada vegada més evident de confluència amb l’extrema dreta d’Abascal, Meloni i Le Pen, i tenen clar el model d’Unió Europea que necessiten: volen menys Europa i el retorn a l’estat nacional. Volen menys polítiques de cohesió social i menys normes, per tenir més llibertat de mercat per tal que els poders econòmics no trobin obstacles en els seus esforços per acabar d’esquilar el planeta i els seus habitants. La dreta i la ultradreta europees volen que Europa sigui un guirigall de petites nacions cada una buscant el seu propi interès en un món dominat pel capitalisme globalitzat.

Aquest no és l’Europa dels treballadors ni de les classes mitjanes. Necessitem més Europa i no pas menys per sortir de l’atzucac en el qual ens trobem. Certament, la campanya electoral, centrada en la competició entre els diversos partits per veure qui obté una major representació electoral en clau interna, no ajuda gens a tenir criteris per decidir cap a on s’ha de dirigir la Unió Europea. Enfront de la incertesa i la inseguretat d’un món canviant i malalt de desigualtat, necessitem certeses basades en polítiques que garanteixin les condicions de vida i treball de la gent: treball digne, salari suficient, habitatge assequible, serveis públics de qualitat. A la Unió Europea necessitem polítiques que permetin aprofundir en aquests objectius i deixar definitivament enrere els anys negres de l’austeritat que tant de mal ens ha fet al llarg dels darrers quinze anys.