Opinió | TRIBUNA

Jaume Casajoana i Roca

En Casajoana va néixer l’any 1930 a Sant Fruitós del Bages, va ser advocat, polític, professor de Dret de la Universitat de Barcelona, activista destacat en la lluita antifranquista i molt vinculat a la defensa de la llengua catalana i els mitjans de comunicació. Vaig tenir la sort o millor dit el privilegi de poder-lo conèixer. L’any 1950 va entrar a formar part de l’organització democràtica i clandestina Cristians Catalans, dirigida per Jordi Pujol (sempre va estar vinculat amb Pujol a la clandestinitat, lluita política i quan era president de la Generalitat de Catalunya). Del 1956 al 1959 fou membre del secretariat internacional de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) a Brussel·les. Va ser un activista de l’Acadèmia de la Llengua Catalana també va participar en campanyes contra la dictadura militar espanyola com la de la lletra P o «Us presentem al general Franco».

Com actiu militant antifranquista, participà en l’afer Galinsoga (campanya contra l’aleshores director de La Vanguardia Española) per haver dit en crits i en una església de Barcelona al capellà i molt enfadat perquè les misses eren en català: «Todos los catalanes son una mierda». Va ser un dels qui estava en el llançament d’octavetes sobre la platea del Gran Teatre del Liceu, al final d’un acte de l’òpera Fidelio quan estava ple de soldats i mariners americans de la flota USA del Mediterrani. Fou detingut el 19 de maig de 1960 arran dels Fets del Palau de la Música Catalana, quan després de ser anunciat que l’Orfeó Català cantaria el seu himne, El Cant de la Senyera, fou prohibit. Més tard va participar en el CIRP (Centre d’Informació, Recerca i Promoció). També fou director adjunt de la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1974 va participar en l’acte fundacional de Convergència Democràtica de Catalunya, de la qual fou un dels cinc membres del seu primer comitè executiu.

De 1982 a 1984 encapçalà la Direcció General de Règim Jurídic de Ràdio i Televisió, encarregada de posar en marxa l’ens de la televisió i ràdio públiques catalanes. Era membre del Col·legi d’Advocats de Barcelona des de l’any 1968 fins a la seva mort. L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir a Barcelona l’any 2001.

El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya. El fons documental aplega la documentació generada i rebuda per Jaume Casajoana i Roca, com a resultat principalment de la seva activitat política, en especial al si de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) durant els anys 1977-1981. Més important és el volum d’escrits de caràcter polític, en especial dedicats a la figura del president Jordi Pujol i a la història de Convergència Democràtica de Catalunya. La part més rellevant del fons correspon a documentació relativa a la seva activitat política en la clandestinitat i, a partir de la seva legalització, al si de CDC, que inclou el reflex de la seva participació en els òrgans de govern, a l’organització territorial del partit i als congressos nacionals.

Sens dubte la seva tasca fou cabdal en la lluita contra el franquisme i en la defensa de la cultura catalana des de la Gran Enciclopèdia Catalana als mitjans de comunicació, m’agradaria dir que fou un dels bagencs més importants pel temps que li va tocar viure i malauradament ha estat molt, moltíssim oblidat.