Opinió

Mil maneres de morir a Manresa

Persones passen per davant de l'edifici ensorrat del carrer Sobrerroca

Persones passen per davant de l'edifici ensorrat del carrer Sobrerroca / MIREIA ARSO

Només hi ha una cosa pitjor que les trucades comercials: haver de trucar tu a una companyia perquè tens l’aigua al coll. O te’n falta, com em va passar un dia d’aquests. I després d’intents fallits esperant que algú despengés el telèfon i d’haver escoltat més de 60 vegades l’infame missatge «Aviat serà atès», gairebé em troben a terra més pàl·lid que Sant Ignasi durant el seu rapte. Va ser en aquella agonia que em van venir al cap diferents maneres d’expirar, però amb denominació d’origen, a la manresana. 

Que boti el pavelló. Al Nou Congost pots acomiadar-te de tres maneres: d’un atac de cor després d’una esmaixada; d’un ictus en veure l’augment dels abonaments de la temporada vinent; o per esfondrament. És arriscat saltar i cridar «de la Penya qui no boti» amb unes grades de Leb Plata. Obsolet, Manresa, el club i l’afició se’n mereixen un de nou i més aviat que tard, que diuen que hi ha una cua molt llarga per fer-se soci.

Amb la biga per barret. D’esfondraments segueix la cosa. Ni ganivetades, ni violacions, ni baralles; la principal preocupació als fòrums digitals ara és el mal estat dels edificis del Centre Històric d’ençà de l’ensorrament d’un bloc abandonat fa uns dies. La capital del Bages té un problema urbanístic gros al seu Barri Vell, tan complex de resoldre que val més que et compris un casc d’obres, perquè les solucions no faran efecte i seran visibles fins d’aquí 6-12 anys, diu el consistori.

Gramínies traïdores. Si has vist la traumàtica pel·lícula La meva noia i saps com acaba el personatge interpretat per Macaulay Culkin et pots fer una idea de com és de difícil ser al·lèrgic a les gramínies, la parietària, el xiprer i les oleàcies i viure a la capital del Bages.

Pollastre rostit. Arriba el bon temps i comença a ser perillós posar un peu als parcs infantils de la ciutat. D’ombra, poca, i els bancs de ciment són bon lloc per fregir-hi uns ous ferrats.

On vas Fittipaldi? Per ser un vianant a Manresa has de ser valent. No només te la jugues en creuar determinats passos zebra; ara has de dur, també, un retrovisor perquè no t’atropelli un patinet elèctric circulant per sobre la vorera: 23 conductors denunciats en una setmana.

N’hi ha més: d’inanició durant un ple, cada vegada més llargs; o cremat, després de ser ruixat amb gasolina pel veí (a la ciutat hi ha cada personatge...). Dit això; imagina’t que poguessis tornar a néixer i escollir on fer-ho: tornaries a triar Manresa? Si el «no» és molt rotund, què et reté encara aquí?