Opinió | de passada

Sanitat que grinyola

Els professionals amb més poder a les seves mans no són els que t’han de venir a instal·lar un ventilador en plena canícula i et van donant llargues. No són els que et fan pagar un ull de la cara per canviar-te una peça de l’escalfador o, moltes vegades, per treure la tapa, fer-hi una ullada (en diuen revisió), i tornar-la a posar fins a l’any vinent. Ni tampoc els que, en ple mes d’agost, et diuen que no et poden canviar la roda, tot i que et posis de genolls i els ho supliquis perquè l’endemà te’n vas de ruta per la Toscana. No són aquests. Els més poderosos, encara que no portin una capa de Superman i el que duguin és una bata blanca, són els que treballen a la sanitat. És aquell metge de les urgències de primària al CAP Bages de Manresa que no es veu amb cor de fer un tractament a una persona que hi arriba en ambulància totalment indisposada i la fa anar fins a les urgències de Sant Joan de Déu. No és que no sàpiga què fer, és que no es vol arriscar a fer-ho perquè no en sap prou, segons comenta la persona que porta l’ambulància, que no és la primera vegada que ho viu. És la que, en el mateix CAP, rep la trucada del familiar d’una persona gran que té molt dolor que demana parlar amb el seu metge de capçalera i li respon que aquest metge fa festa i que, per protocol, cal que s’esperi a què la truqui un altre facultatiu. No. No sap si trigarà una hora o quatre. Protocol és una paraula que, fent un símil amb la roba, ve a ser com la camisa blanca de la sanitat, que combina amb tot. És una urgència, és un cas greu, i la resposta, la solució, a l’altra banda del telèfon, és que «és el protocol». Aquestes persones tenen un poder immens perquè, quan algú demana ajuda a un professional de la salut, ho fa carregat amb una motxilla plena de vulnerabilitat, d’inseguretat i també de por, que només aquella persona pot alleugerir. Fer anuncis agafant persones populars per lloar la feina de les infermeres és una molt bona idea, però encara seria més brillant que els ambulatoris tinguin els efectius necessaris i amb la preparació necessària per atendre una població a la qual s’ha repetit fins a la sacietat que la primària ha de ser, sempre que sigui possible, la primera porta d’entrada i opció per no carregar les urgències hospitalàries. Encara hi ha qui té més poder que ells. Són els que dissenyen com han de funcionar aquests serveis, i els doten. És urgent que tots plegats es posin les piles perquè els grinyols cada cop són més eixordidors.