Opinió | NOMÉS ÉS UNA IDEA

Manresa és culpa dels que s’hi van quedar

L’excavació als solars dels jutjats vells de Manresa hauria de trobar algun pergamí ocult que respongués la pregunta existencial que tortura els manresans: ¿perquè dimonis els ciutadans del segle XII establerts en aquell punt del Puigcardener no van anar-se’n quan el turó els va quedar petit? A veure: s’entén que ibers, romans i tota mena de manresans vintage decidissin instal·lar-se al que ara és el parc de la Seu quan eren quatre gats i la prioritat era defensar-se. El Puigberenguer (que en aquella època no era pla, sinó esquerp i bonyegut) està protegit per barreres naturals, o sigui que afegint només un tram de muralla a l’alçada de la Casa de los Jamones els quedava per entrar-hi a viure. Perfecte. Ideal parelles. Però quan la ciutat primitiva es va començar a escampar i ja no hi cabien... ¿com pot ser que no veiessin que ocupar els següents turons i aferrar-se a aquell relleu infernal de pujades i baixades era una idea pèssima? ¿Com pot ser que no veiessin que aquell era el moment just per traslladar-se al territori pla que tenien ben a prop, en comptes d’anar ampliant les muralles per anar entaforant gent i cases en una ciutat recargolada? Si haguessin tingut visió de futur haurien agafat la canalla plena de polls i la manta plena de puces i haurien fundat la Manresampla, amb la Seu on ara hi ha Crist Rei, l’Ajuntament al Peguera, el Zara a l’Stroika i carrers rectes i espaiosos fins a l’Agulla. Els turons on ara hi ha el Barri Vell haurien quedat lliures per als futurs xalets de la gent pija i per anar-hi d’excursió, de manera que ara no hi tindríem una selva de cases que s’ensorren. La culpa del que passa ara és dels manresans del segle XII, que van tenir mandra de moure’s quan tocava i es van quedar a la Manrestreta, que ha acabat depauperada per vella, recòndita i poc assolellada. ¿Oi que veure-ho així és un gran consol per als qui durant dècades han estat incapaços d’evitar que acabi caient tot? n