Opinió | BADANT

Oposicions, per donar-hi una volta

El tema per badar avui és agafat amb pinces, sobretot en pensar en com es pot relacionar un sentiment personal amb una opinió general. I tota la culpa del badar la té una carta dirigida al director i publicada el 18 de maig passat en un periòdic. Diu el següent: «El 27 d’abril es van fer les oposicions per a personal docent de primària i secundària a Catalunya. Vull expressar la meva preocupació profunda pel sistema d’avaluació que s’està aplicant als nostres docents. Un sistema que demana un exhaustiu estudi d’una part teòrica que pot arribar als 60 temes en algunes especialitats. Que posa els candidats en una situació d’estrès i pressió i que la manera òptima d’avaluar les competències dels docents és exigir un coneixement profund del contingut teòric d’autors que, avui dia, no formen part de l’aprenentatge integral en un estudiant. Parlem d’un sistema que obliga els docents a parar la vida social, personal i, fins i tot, laboral per centrar-se en un examen que no reflecteix de manera real les habilitats i aptituds per un ensenyament efectiu i competencial».

Estic d’acord en posar en dubte si unes oposicions és la millor manera per avaluar les capacitats professionals d’una persona. El que em preocupa de la docent, que espero que hagi aprovat, són les afirmacions:... «les oposicions provoquen estrès i pressió»,... «i que obliga els opositors a parar la vida social, personal i laboral»... Tothom té dret a queixar-se, però segurament hem d’anar amb compte amb el què i com es diuen les coses; anem a pams, l’estrès té dos vessants, els factors estressants i la vivència de la persona a l’hora d’afrontar-los. Les oposicions, ben segur, generen incertesa; l’esment a la pressió entenc que és redundant, per afegir força a l’estrès. Em preocupa més, l’afirmació que obliga a parar la vida social (segurament la dificulta), personal (no ho veig, parlem de relacions, o no menjar o no dormir, no respirar?) i laboral (tothom deixa de treballar? I com ho fa?).

Darrerament, he participat en diversos grups de treball, fòrums de casa i de fora, on amb relació a la salut mental dels menors, l’abordatge no el pot fer, solament, el sistema de salut. Sempre les conclusions són les mateixes: un abordatge conjunt ensenyament i salut, buscar intervencions que reforcin el rol dels professionals docents, amb un suport continuat per part del sistema de salut mental i la segona, un bon registre i avaluació de les accions fetes.

El que m’ha mogut a badar en aquesta ocasió, i no és un atac a la persona firmant, però he intentat aprofitar la carta, per preguntar-me, quins valors d’esforç pot aportar als seus alumnes aquesta persona? Fa anys que sento crítiques envers les oposicions, malgrat que ningú de les persones que les han aprovat, quan han tingut possibilitats de canviar-les, ho han fet. Igual no hi ha altra manera. Mentrestant, siguem resilients i ajudem a empoderar, que es diu ara, que pot permetre afrontar, millor, les situacions que la vida ens ofereix, anirem millor.