Opinió | Una mica de tot

Cap cartell d’Europa

En una cantonada de la plaça Querolana de la Tor un cartell antic indica amb una fletxa «Puigcerdà, cinc quilòmetres». Quan se surt del nucli urbà ja s’entreveu la carena del puig on s’assenta la capital cerdana. El passeig fins a la vila no fa pensar que es tracti d’un punt estratègic per a res. Cap cartell de França. Cap cartell d’Espanya. Aquesta setmana el passeig també es pot fer en vehicle. Finalment, l’estat francès ha reobert el Camí de la Vinyola. Després de quatre anys amb la carretera barrada, els veïns de Puigcerdà i la Tor de Querol poden transitar d’un poble a l’altre per la via més coherent. Dues poblacions que són a tocar, però que la burocràcia i la política volen fer veure que formen part de mons diferents. De vegades la realitat sobre el terreny no coincideix amb la imaginada o volguda pels estrategs de la política. Hi ha termes que tenen sentit lluny de la seva realitat. Sento dir que l’Alta Cerdanya és la Catalunya Nord. Com ho són el Rosselló, el Capcir, el Conflent o el Vallespir. Però a la Cerdanya el concepte Catalunya Nord és tan llunyà i abstracte com ho és Europa. Per un puigcerdanès, la Guingueta d’Ix no és més que el poble del costat. De la mateixa manera que Guils per un veí de la Tor de Querol. No hi ha cap línia que separi res. Al contrari, hi ha amics, en molts casos parents, indrets i establiments de confiança. Per un cerdà el Camí de la Vinyola no és un pas fronterer. És el passadís de casa entre la sala d’estar i el rebedor. Les disputes pel control del trànsit, la immigració o el contraban, són aspectes aliens a la realitat local. De la mateixa manera, Alta i Baixa Cerdanya tampoc no són més que maneres d’identificar sobre el text. Tant, que a la suposada Alta Cerdanya, en diuen Alta Cerdanya a l’entorn de Font Romeu i Baixa Cerdanya, a l’entorn de la Guingueta d’Ix i Estavar. Però a Font-Romeu, Ix , Estavar i Puigcerdà saben que de la Cerdanya del dia a dia tan sols n’hi ha una. Els conceptes de França, Espanya i fins i tot Catalunya queden lluny de la realitat de la frontera física. Als establiments del carrer de la frontera de Puigcerdà, la principal i visible, els clients hi entren indistintament venint de la dreta o l’esquerra del pont. I hi són atesos en una llengua que mai no és estrangera. Els grans cartells blaus per marcar territori són cosa d’algú de fora i pel Camí de la Vinyola cap n’anuncia res. Cap cartell de França. Cap cartell d’Espanya. Cap cartell d’Europa.