Opinió

Bolquers i Taylor Swift

Un grup de seguidors de Taylor Swift a les portes de l'estadi Santiago Bernabéu de Madrid i la cantant durant el primer concert a la ciutat

Un grup de seguidors de Taylor Swift a les portes de l'estadi Santiago Bernabéu de Madrid i la cantant durant el primer concert a la ciutat / Europa Press

«Sobrevalorada o admirada?». El febrer obria un dels meus articles d’opinió amb aquesta pregunta. Li acostava el fenomen que estaven a punt de conèixer de prop: Taylor Swift i els seus seguidors, els swifties. Llavors els vaig exposar la polèmica que va generar-se arran les acusacions trumpistes de voler manipular la SuperBowl entorn l’artista, cada cop més mediàtica. Era una crònica del circ anunciat que es generaria entorn la seva arribada a l’Estat.

El maig la polèmica va aterrar a Madrid abans que l’artista a causa d’un vídeo d’una creadora a TikTok. Una jove catalana detallava que havia estat al The Eras Tour a Estocolm i que s’havia posat bolquers per no haver d’anar al labavo durant el concert. No els havia fet servir, però se sentia més segura, deia.

Aquest cas va traslladar-se a diversos mitjans, i a les xarxes, va fer-se servir per ridiculitzar els seguidors. Com a aficionada a Swift des de fa més de 12 anys, vaig anar als dos concerts al Santiago Bernabéu, el 29 i el 30 de maig. I els puc garantir que des que vaig arribar a Barcelona, saber si també vam afegir-nos a la moda dels bolquers ha estat una de les curiositats principals del meu entorn. 

Això, sumat a d’altres elements com l’acampada d’un grup reduït a les portes del Bernabéu, ha provocat que siguin molts els qui hagin encasellat el fenomen swiftie en un fantisme extrem que no té res a veure amb la realitat.

En aquest sentit, el dels swifties no és l’únic grup d’aficionats que ha conquerit ciutats europees recentment. Dos dies després dels concerts de Swift, un gruix de seguidors del Reial Madrid va omplir Londres per la final de la Champions. A la pràctica, dues grans masses amb un mateix objectiu: animar els seus ídols. La realitat, personalment, és que les mofes no s’han repartit de la mateixa manera.

La clau de tot plegat podria trobar-se en el fet que una gran part del públic del The Eras Tour estava principalment format per dones joves. «El fenomen fan femení s’associa a elements comercials i és més manipulable. Sumat a l’expressivitat de les adolescents, s’ha acabat relacionant amb la immaduresa i s’ha estigmatitzat», apunta l’investigador Mark Duffet. Una situació que, amb l’arribada del The Eras Tour, ha quedat evidenciada.

Qualsevol hauria de poder gaudir de les seves aficions sense por de ser objecte de burles, arribi a un estadi vestit amb un vestit lluentons o amb una samarreta amb el dorsal de l’estrella de l’equip. Però, ara per ara, hi estem a anys llum.