Opinió | LA TALAIA

Evitar que s’ensorrin o ensorrar

L’Ajuntament de Manresa ha intervingut el darrer any en 45 edificis que estaven en una situació perillosa pel seu greu deteriorament. Aquestes intervencions tenen implicacions diverses quan els immobles no són buits i hi ha veïns directament implicats, que a més poden ser okupes que generen situacions encara més complicades. La meitat de les intervencions s’han produït al Centre Històric, cosa que resulta natural per a qualsevol que doni un cop d’ull a la ciutat. És evident que amb un parc immobiliari com el que té Manresa cal que l’Ajuntament adopti una postura molt decidida d’intervenció en les finques que perillen, i en aquest sentit sembla que l’actual responsable de la regidoria competent hi està aplicant un aire nou esperançador. Però el problema va més enllà d’evitar que les cases caiguin. El problema és que l’existència d’una gran quantitat de zombis immobiliaris impedeix la regeneració del Centre Històric i acabar amb el cercle viciós actual. No cal només una política de gestió de les ruïnes, sinó una política realment potent de transformació urbana que ensorri i expropiï, que espongi i reconstrueixi, que posi espais comercials en bones condicions físiques i de lloguer al mercat, i que atregui població de classe mitjana, la que porta mig segle marxant-ne. Evitar que caiguin els sostres només és un pegat.