Opinió | DES DEL MEU COSTAT DEL PRISMA

El país necessita govern

Diumenge el PSC va guanyar les eleccions europees d’una manera contundent, uns 12 punts més que el segon i va més que doblar al tercer. L’independentisme va perdre prop d’un milió de vots, per ser més precisos, 925.000 vots respecte de les anteriors eleccions.

Amb una nit així és normal que l’endemà, sense haver-ho paït, al parlament els independentistes els hi tornessin les temptacions processistes. Van començar desobeint al Tribunal Constitucional acceptant les delegacions de vot, i van continuar amb discursos que semblaven proclames partidàries en lloc de discursos institucionals. La cosa no és que sigui gaire rellevant excepte pels membres de la mesa d’edat que van decidir passar pel folre al TC, cal recordar que ja no es trobaran sota el paraigua de l’amnistia.

El que sí va ser sorprenent va ser que per la presidència del Parlament fos elegit un diputat de Junts i no d’Esquerra. La nit abans tot semblava que la presidenta seria Laura Vilagrà que tenia un suport molt ampli de la cambra, però de sobte tot va canviar. Els cupaires els agradava més en Josep Rull que havia estat a la presó pels fets de la tardor del 17, i Esquerra, de sobte, accedí a cedir a Junts la presidència, de la segona institució del país, a canvi de res. En el fons, una vegada més, Esquerra es va deixar portar per la por de ser titllats de traïdors.

Al final s’ha conformat una minoria de bloqueig que no pot ser alternativa de govern que, si es manté, ens portarà a repetir les eleccions. Avui ningú es creu que Esquerra, amb la seva situació, vulgui repetir eleccions. Tot fa pensar que s’ha volgut treure de sobre la pressió de Junts, però compte, en Rull no és un nouvingut, i poden estar segurs que fent veure que fa un paper molt institucional, els hi passarà tota la responsabilitat. En poc temps Esquerra haurà de decidir, o fa president a Salvador Illa o repetir eleccions.

Què ens portarien unes noves eleccions? A l’octubre en números globals, un diputat amunt o avall, poc canviarà. En principi la teoria diu que qui més tindria a perdre, en el camp independentista, seria Esquerra per la polarització Illa-Puigdemont. A partir d’aquí, ens podem creure res?

Els ciutadans no volen perdre més el temps, necessiten respostes als seus problemes. Volen resposta a l’habitatge, a l’ensenyament, a la sanitat, a l’energia, a les infraestructures i ja estan tips que els polítics parlin de les seves coses i només es dediquin als seus problemes. Catalunya no pot anar a eleccions a la tardor, dos anys sense pressupost és una greu irresponsabilitat. Catalunya necessita un govern que endreci les coses i per fer-ho, necessita una majoria suficient que avui només és possible amb un acord entre PSC, Esquerra i Comuns. Que tothom s’haurà de menjar gripaus?, ja se sap, ningú va dir que la política fos fàcil, però és el que el país necessita avui.

A Puigdemont i als seus, cal demanar-los que acceptin els resultats i que deixin d’enredar, el país no està per somnis egòlatres.