Opinió | LA SOBRETAULA

La taula vs la tablet

Darrerament, s’estan sentint diverses veus experimentades que ens reclamen desesperadament a les famílies el retorn a la cuina de casa, i no precisament per a obrir aliments embolicats amb plàstic o cel·lofana sobre el taulell per a ser escalfats al microones, sinó per cuinar-hi! L’objectiu d’aquestes veus és primordial: corregir els mals hàbits adquirits que ens porten al consum d’aliments processats tan nocius per a la salut personal i planetària. També ens arriben veus expertes que ens estan alertant del mal que provoca l’ús constant de les pantalles, sobretot, en els nostres adolescents. Si ajuntem els dos mals: menjar patates fregides de bossa, brioixeria industrial, pizzes i refrescos davant les pantalles, aleshores l’alarma es dispara estrepitosament. Un estudi recent del FoodLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya mostra que els adolescents quan estan sols davant les pantalles consumeixen, sobretot, aliments ultraprocessats i, a més, ho fan compulsivament. L’estudi conclou que els factors determinants que influeixen els joves al consum d’aquest menjar és, per una banda, la soledat i, per l’altra, les trobades amb els amics. També hi influeix el fàcil accés –són productes econòmics– lligat al seu sabor agradable, és clar. I és en aquest sentit que, des de l’estudi de la UOC, es constata que caldria regular-ne la publicitat i promoure més decididament els aliments frescos i la dieta mediterrània. Però hi ha un factor clau determinant en tot aquest assumpte, segons els investigadors: l’actitud dels pares davant d’aquests productes. És aquí on els adults –pares i governants– tenim el major repte com a societat. Les pantalles ens estan privant de menjar en família i de tots els beneficis que això comporta. Asseure’ns a taula amb els nostres fills per compartir experiències i preocupacions hauria de ser una prioritat, i si a més, ho fem comprant i cuinant aliments de proximitat, la carambola seria perfecte. No tot està perdut si ens hi posem entre tots, pares, fills i, sobretot governants. Els adolescents que van participar en l’estudi de la UOC estarien ben predisposats a participar d’aquest retorn a la taula perquè es van mostrar molt interessats en l’educació nutricional. Als joves els preocupa sentir-se bé i veuen clara l’associació del consum d’aliments saludables amb la pràctica de l’esport per millorar el seu estat físic i mental. Els pares només hem de recuperar l’art de conversar i d’escoltar i fer-ho al voltant d’una taula parada. I, si la cultura del menjar és tan important per salvar el món, per què no pensem a incloure aquest tema en els currículums acadèmics? Si des de petits la relació amb els àpats i amb les sobretaules és bona sempre ho serà i contribuirà a crear una comunitat més cívica, més educada, més cohesionada i amb més coneixement alimentari. El 2025, Catalunya serà regió mundial de la Gastronomia. Aprofitem l’ocasió per posar el tema sobre «la taula».