Opinió | a tort i a dret

Que treballin, callin i no se’ns barregin

Un tribunal d’Oklahoma ha tancat la penúltima porta a una reparació judicial per la massacre de Tulsa de 1921, quan una turba d’homes blancs amb ajuda policial va arrasar un barri sencer de població negra, destruint 35 illes de cases amb més de 1.200 habitatges, matant unes 300 persones, ferint-ne moltes més i forçant la fugida de milers. L’episodi, amagat per la història oficial, no va ser investigat fins al cap de moltes dècades, i es va divulgar àmpliament el 2021, en complir-se’n el centenari. Ningú no ha pagat per aquells crims, i la darrera demanda de dues supervivents (de 109 i 110 anys) contra l’Estat, pel seu paper de còmplice actiu, ha estat desestimada.

El cas de Greenwood s’emmarca en uns anys especialment abundants en crims racistes als Estats Units, però un detall el fa exemplar: l’àrea arrasada es distingia per la seva prosperitat en comparació a altres barris negres. Amnistia Internacional en fa la següent descripció: «Enmig de la segregació dominant, Greenwood era una exitosa excepció, un barri negre pròsper i autosuficient, amb comerços i llocs de treball que no depenien dels blancs. Per això en deien Black Wall Street (el Wall Street Negre), amb més de 300 negocis, dos teatres, cinemes i restaurants, així com una àmplia galeria d’empresaris, metges, farmacèutics i fins i tot milionaris de raça negra».

No costa gaire endevinar que aquest era el problema: els blancs, acostumats a veure els negres com inferiors naturals destinats a servir-los i obeir-los, com a simples esclaus durant segles i després com a treballadors pobres sense drets, no toleraven que aixequessin el cap. Els racistes blancs estaven en contra de la presència dels negres als Estats Units? Volien expulsar-los a tots i enviar-los a l’Àfrica? No, perquè els eren útils. Això sí: humils i sense drets, tancats als seus guetos, esllomant-se sense molestar.

Podem aplicar el mateix esquema mental a algunes actituds de l’avui i l’aquí? n