Opinió | TRIBUNA

Percepcions econòmiques i resultats electorals

La població amb nacionalitat espanyola té una percepció majoritàriament positiva de la seva situació econòmica personal: un 57,7% la considera bona i un 3,8% molt bona, segons dades del Baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de maig.

Les mateixes persones enquestades, però, consideren que la situació de l’economia general és dolenta (40,7%) o molt dolenta (17,3%), una percepció que no coincideix amb la realitat macroeconòmica. En aquests moments, l’economia triplica el creixement de l’eurozona, amb més impuls del previst, fins al punt que l’OCDE, la Comissió Europea i l’FMI han revisat les seves previsions de creixement; aquest darrer l’ha fixat en el 2,4%, per sobre del 2% que el govern preveia, de forma optimista, en els seus comptes.

Un creixement que ha estat fruit de la política econòmica d’un govern d’esquerra, que va abandonar la nefasta política d’austeritat i de retallades de la dreta, donant estabilitat amb la reforma laboral, augmentant el salari mínim..., i que encara pot veure’s més afavorit per la reducció dels tipus d’interès, que acaba de decidir el Banc Central Europeu. Uns increments del PIB que, tot i no ser sostenibles ecològicament a mitjà termini, milloren la vida de la ciutadania a curt termini i faciliten la reducció del dèficit i de l’endeutament.

Les percepcions són el resultat de la informació rebuda que, un cop organitzada i interpretada, ens permet obtenir una imatge mental subjectiva. Molts factors poden explicar que sigui errònia i que, com en aquest cas, divergeixi de la realitat: la no presència de l’economia en el debat polític; la deslegitimació contínua del govern d’esquerra, per transmetre la idea de viure en una situació desastrosa; la poca formació econòmica de la població; el biaix de negativitat, pel qual es valoren més les notícies negatives... Sigui pels motius que sigui, les percepcions, encertades o no, són la base de les decisions personals i també influeixen en el resultat dels processos electorals.

En el baròmetre també es detecta una altra contradicció: mentre el 79,9% dels enquestats que treballen es declaren assalariats, sols un 11,1% de la població es considera classe treballadora. La majoria de les persones, en canvi, es perceben de classe mitjana, un 40,6% classe mitjana-mitjana i un 14,3 de la mitjana baixa. I en els extrems, un 3,9% s’identifica amb la classe alta i mitjana alta i, per altra banda, un 19,1% es considera classe baixa/pobre.

Les percepcions de la ciutadania són molt importants i influeixen en el seu comportament electoral. No votaria el mateix una persona, que veiés positiva la situació econòmica i es considerés un treballador a qui poden beneficiar les polítiques de justícia social, que la mateixa persona, si cregués que l’economia (i tot) va malament i se sentís un «privilegiat» de classe mitjana, amb la creença que els impostos el perjudiquen i que una millora en l’equitat social mai el beneficiaria. n