Opinió | EVANGELI

M. Mercè Ricarte Serra

La petita llavor

En la primera paràbola d’avui, Jesús compara el Regne de Déu amb una llavor que creix sola, sense que el sembrador sàpiga com succeeix.

És important el treball de sembra, però en la llavor hi ha quelcom, una força vital, que no prové de la persona humana. O sigui que, així com hi ha un nivell d’intervenció nostre perquè les coses es portin a terme, també hi ha un altre nivell en el qual hi intervé Déu.

Aquesta paràbola ens diu que Déu opera en silenci, amb una acció misteriosa que porta a terme en l’univers i, en concret, en les persones, i que venç el mal amb paciència, no de manera clamorosa.

En la segona paràbola, Jesús explica que el gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors, creix i esdevé la més gran de les hortalisses, amb branques tan grosses que els ocells poden fer niu a la seva ombra. Aquí fa referència al resultat final. Quan es tracta de sembrar el projecte de Déu en l’ésser humà, és com sembrar una cosa petita com un gra de mostassa, que germina al cor de la persona i que pot esdevenir quelcom molt gran.

Cada vegada que realitzem actes de bondat, encara que semblin insignificants, són com petites llavors que fan que aquest regne creixi i s’expandeixi com les branques de la planta de la mostassa.

Sant Pau parla de ser cooperadors d’aquest reialme, el qual és el predomini de la influència divina en el cor de les persones i la seva manifestació en el món, amb valors com la santedat, la veritat, la vida, la justícia, l’amor i la pau, que són principis que ens separen del mal. Però cal ser pacients per a veure’n els fruits.

Cal confiar en els plans de Déu i en la seva paraula, encara que a vegades no el comprenguem.