Opinió | CARTeS

Mati Muñoz GarciaDelia Sanchez RodriguezJaume Sala CollFaustí Campos Garcia

Una segona vida al nucli antic

He estat dotze dies ingressada per una intervenció quirúrgica en la unitat de digestiu de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa.

Només tinc paraules d’agraïment a tot l’equip mèdic: cirurgia, medicina interna, infermeria, auxiliars, personal de pràctiques. Tots ells m’han fet més portable uns dies d’angoixa i mal estar gràcies a la seva atenció i empatia. A tots ells cinc estrelles.

No tan satisfeta d’algunes instal·lacions que, en algun cas, els hi cal un millor manteniment i en d’altres una renovació.

D’altra banda, se’m va demanar participar en una taula rodona per manifestar la meva opinió pel que fa als menús que se serveixen als pacients.

Agraïda per la inquietud que tenen els professionals en millorar el servei.

Em dirigeixo al vostre diari per exposar la meva queixa, i la de molts ciutadans de Manresa, pel tema de la manca d’unes piscines municipals en condicions.

Soc mare de dues nenes, d’11 i de 7 anys, i, com a família de 4 persones que som a casa, cada estiu ens trobem amb el mateix problema: no tenim un espai on poder anar a passar una estona de remullada en família i treure’ns la calor.

Ja fa un parell d’anys que ens traiem els carnets de temporada de les piscines de Sant Joan, però sortint de Manresa pots anar a qualsevol poble del voltant que tenen unes instal·lacions pels seus habitants com Déu mana.

Ja sigui Sant Fruitós de Bages, Castellgalí, Navarcles, Santpedor... els voltants de Manresa s’omple de manresans perquè és l’única escapada que tenim, en el que es refereix a passar una estoneta d’aigua amb els de casa.

Un dels inconvenients que ens trobem també és el preu que hem de pagar pel fet de no ser del poble. Hi ha ajuntaments que ens fan pagar fins i tot el doble del que paguen els empadronats al mateix. Evidentment, ho trobo molt lògic i just, ja que són unes instal·lacions pensades perquè les gaudeixi el seu poble, que per això paguen els seus impostos. Però és molt penós que, aquí a Manresa, l’única opció són unes piscines pensades més en un gimnàs i per realitzar actes esportius que no pas en un oci més pels seus ciutadans. Només es disposa d’una piscina mitjana a l’aire lliure i ni tan sols cap altre pels més petits.

I tampoc parlem del preu, no és normal que, a una família de dos adults i dos nens, li costi la temporada gairebé els 300 euros, és una bestiesa. A part del preu s’ha de dir que tenen un horari diferent entre setmana i cap de setmana, estant tancat els diumenges a les tardes.

Tenint terrenys com té Manresa, penso que s’hauria d’invertir una part dels nostres impostos (que no són pocs) a unes instal·lacions adequades per poder gaudir els estius com ja vam tenir fa molts anys.

Espero que aquesta carta pugui arribar a una gran part de gent (fins i tot al nostre ajuntament) i que pugui servir d’alguna cosa.

Gran part de la població de Santpedor compleix la norma general d’instal·lar les antenes de TV i ràdio a les teulades de les cases i pisos.

Hi ha, però una part important de la població que incompleix aquesta norma general.

A través d’un debat i arribant finalment a una resolució seria bo trobar la manera del què i com es pot fer per corregir aquest desgavell i desordre en la instal·lació de les antenes parabòliques.

Cal trobar arguments entenedors i convincents per oferir a la població de Santpedor motius per millorar les façanes de les cases.

Finalment, explicar clarament als propietaris de les noves edificacions la norma general a tenir en compte per instal·lar antenes de TV i ràdio.

Al llarg de la nostra vida ens hauria d’il·luminar i estimular ésser millors persones. Amb una claredat amb els nostres objectius immediats encarats a fer la vida dels nostres ciutadans manresans una mica més fàcil; amb capacitats per adreçar vides de veïns que passen per moments de preocupació econòmica o que no travessen un bon moment personal o professional.

Hi ha moments de la nostra estada en les nostres contrades en què veiem que les nostres expectatives personals no són tot allò que nosaltres voldríem, etc.

El dia de la cursa ciclista femenina del divendres 7 de juny, vaig poder tenir un primer contacte amb en Joan Vila, regidor d’economia, turisme i coneixement, impulsor del nou partit manresà Impulsem. Molt implicat i il·lusionat pel que pot significar per a la Catalunya Central un partit que neix i aborda polítiques locals perquè seran i han de ser polítiques encaminades a donar solucions als problemes de la ciutat de Manresa.

Decidir l’ací, l’ara, en polítiques del tot necessàries. Accés a la primera vivenda, regulacions pels immigrants que venen a treballar a la nostra ciutat, que sempre ha demostrat integrar, i no marginar les persones que demostren la seva voluntat de fer créixer la nostra vila tan estimada.

Sense oblidar que el nostre nucli antic és una joia que s’ha de polir, donar i rescabalar-li una segona vida. Manresa és la joia de la corona, oi?, doncs hem de treballar perquè això, així sigui el que volem tots els manresans i manresanes.