Opinió | A FI DE BÉ

Sequera d’idees

Cada any, el mateix: l’aglomeració de gent a la plaça de Sant Pere, per Patum, fa difícil que les comparses puguin fer-se lloc per a saltar. Ens hem de rendir, doncs, i resignar-nos a què la cosa empitjori amb el pas del temps? No ho crec, ni en aquest cas ni en molts altres problemes de tot tipus que s’arrosseguen de fa molt.

Quan hom s’enfronta a problemes recurrents, té diverses opcions a mà. En primer lloc, pot buscar què s’ha fet i ha funcionat en altres llocs, i copiar-adaptar solucions «importades». Pocs problemes són tan genuïns o locals que no tinguin un d’igual o semblant prop o lluny. A vegades, per tant, es tracta simplement de posar-se a investigar (cosa avui dia –en plena era digital i de globalització– més fàcil que mai). Segur que, per exemple, en alguna ciutat de les que fan recollida selectiva ja han trobat la manera d’evitar el robatori dels cubells de la brossa de la gent, o que en algun lloc han aconseguit frenar les okupacions de pisos o disminuir el nombre d’excrements de gos a la via pública. No cal reinventar la roda cada dia; mirem què fan els millors i imitem-los.

Si falla aquesta primera alternativa, es pot apel·lar a l’enginy –individual o col·lectiu– de la gent. La creativitat humana és infinita. Es tracta, doncs, de convocar-la i d’estimular-la. En conseqüència, per què l’Ajuntament de Berga no llança un concurs públic d’idees de mètodes i/o artilugis per a solventar el repte dels problemes lligats a la massificació patumaire? (o de la desaparició de cubells, o dels excrements canins...).

Més possibilitats: actualment, també podem demanar a una Intel·ligència Artificial propostes de solució. Jo ho he provat, i la veritat és que planteja coses raonables.

Ara bé, quan necessitem no només una solució «tècnica» sinó també que aquesta sigui ben acollida, llavors serà millor acudir a fórmules de participació dels afectats en el disseny de les mesures a prendre, fórmules que continguin també un component de negociació i de recerca del consens (que facilitarà després la portada a la pràctica de la solució escollida).

En resum, l’espècie humana no està en absolut condemnada a ensopegar deu vegades amb la mateixa pedra. Pot –podem– aprendre dels altres, o inventar solucions, o pactar-les. Moltes institucions, empreses i organitzacions ja estan beneficiant-se d’aquesta manera de fer, aplicant eines com el design thinking, els cercles de qualitat, la innovació oberta, determinats processos participatius o les bústies d’idees.

Postdata: ‘aprendre’ dels altres sembla que també és el que ha fet la CUP de Berga després de vuit anys de govern, per a acabar entenent que externalitzar la gestió d’un servei públic (el de residència de la tercera edat, posem pel cas) no és privatitzar, i que a vegades és la millor –o la menys dolenta– solució. Benvinguts a la realitat.