Opinió | PER L’ESTIL

Soroll a can Barça

Finalment sembla que alguna cosa s’està movent en l’entorn blaugrana. L’interès apuntat ja fa mesos de Joan Camprubí, de la nissaga dels Montal, de preparar un equip per donar un gir al Barça es confirma amb una llista de noms i cognoms. Camprubí s’uneix, doncs, a Víctor Font, aspirant ja en les darreres eleccions que va guanyar Joan Laporta, en la voluntat de canviar una situació institucional (més rellevant que l’esportiva, que en carrega les conseqüències) que corre perill de perpetuar el Barça en la segona divisió del futbol europeu.

La pregunta és per què tarda tant a materialitzar-se el malestar. Ningú no parla, tret de Font en comptades ocasions, i ni tan sols ho fa Laporta (en una compareixença oberta, amb preguntes, moltes preguntes). Com si el club ja no interessés ningú i estigués abandonat a la seva sort.

El president va reactivar aquesta setmana davant del Senat de la institució la cantarella famosa que la cosa no està tan malament. Que fa tres anys sí que era un desastre, i que ara ja es veu la llum al final del túnel. Com en l’acudit, podria ser un tren venint de cara.

El fet és que els números no quadren, els que han de pagar no paguen, no hi ha un euro per fitxar i els directius i executius surten corrents del club. Els últims, aquesta mateixa setmana. El Barça encara no té estadi i tots els noms que publicita la premsa sobre possibles fitxatges sonen a entelèquies. De fet, assumir aquesta realitat li va costar el càrrec a Xavi Hernández, en el penúltim vodevil firmat a can Barça. Ningú no sap com s‘ho mira Laporta, però l’olor de socarrim (i de resclosit, perquè no s’obre per ventilar) ja és insostenible. I Laporta no diu ni piu que no sigui allò que el mateix club processa i filtra perquè sigui deglutit per l’aficionat sense que s’hi trenqui gaire el cap.

Mentrestant, ja ho saben, el Madrid fitxa a dojo, acumula Champions i llueix una magnífica salut econòmica. Els vasos comunicants aquesta vegada vessen pel cantó blanc mentre el blaugrana queda sec.

En bàsquet, l’altre caramelet barcelonista, juntament amb el futbol femení, la temporada ha estat un nyap i ara es presenta Joan Peñarroya com algú capaç de redreçar el rumb. Cap dubte sobre l’interès i la passió que hi posarà, i si li porten Hezonja i Punter es pot començar a pensar en alguna cosa més que el que ha estat aquest any per a les grans competicions. Almenys que Peñarroya doni alegries.