Opinió

Abraracúrcix a Manresa

Pels qui no conegueu l’Abraracúrcix –el que vol dir que us heu perdut les meravelloses aventures d’Asterix creades per Goscinny i Uderzo–, és el cap del poblet gal que planta cara a l’Imperi Romà i al que només li fa por, de forma obsessiva, que el cel li caigui al damunt; per això l’il·lustre cabdill vindrà a Manresa en visita oficial, per esbrinar el secret de la poció màgica que ens protegeix de que el nostre cel ens hagi caigut al cap.

En poc menys de dues setmanes, dos edificis del Centre Històric han fet fallida i s’han esfondrat interiorment; esfondrat, ensorrat o caigut, que és el que fan els edificis vells i abandonats, encara que la progressia periodística hagi posat de moda dir que han col·lapsat; el que col·lapsa és l’Ustrell a TV3, els edificis cauen.

Si en un entorn urbà decadent; amb un cens d’habitatges, per damunt la mitjana de Catalunya, envellits i als que no s’hi ha fet cap manteniment; un paisatge social complicat per no dir-ho més cruelment, activitat econòmica en crisis, i una planificació institucional per a la rehabilitació que és un homenatge al pedaç no n‘ha passat cap de més grossa, és perquè els miracles existeixen; alguna aureola ignasiana tenim, que ha evitat que la deixadesa ens hagi passat factura en moments de Correfoc, Fira de l’Aixada o Cavalcada de Reis, per posar exemples de mala astrugància.

Però ara que ningú s’espolsi responsabilitats amb l’actual Ajuntament, perquè la desídia s’arrossega de fa moltes legislatures, mai s’ha arribat a consensos polítics i tècnics per a exigir rehabilitacions als propietaris o plans d’actuació de mirada ampla per actuar sempre en una mateixa direcció; més aviat cadascú ha anat fent la seva, lo just per tapar forats i esquerdes, i ara només ens queden dues opcions: O l’actual regidoria d’urbanisme comença a tibar orelles, posant fil a l’agulla amb compromisos que respectin un full de ruta pactat que marqui el camí als que ara manen i als que manaran, o prenem exemple de l’Abraracúrcix i comencem a repartir escuts per portar-los damunt del cap quan anem a fer un tomb pel Centre Històric; i ja se que aquesta segona opció fa riure però és que ara mateix la situació és pitjor perquè fa plorar.

La negligència i l’abandó ens han abocat a estampes tant tristes com les que ara mateix ens ofereixen dos dels edificis històrics més emblemàtics de la ciutat, cada un amb el seu estil, l’Art Decó de can Jorba i el modernisme de ca la Buresa, coberts de xarxes per evitar que caiguin trossos de façana però que no eviten que ens caigui la cara de vergonya. Li direm a l’Abraracúrcix que s’esperi a visitar-nos, no fos cas que desprès de tota una vida resistint a l’exercit romà, acabi vençut perquè un totxo manresà li ha caigut al cap. n