Opinió | Opinió

El Madrid, mésa prop d’entraral «top ten»

Cada any apareixen diferents rànquings sobre les valoracions dels clubs esportius a nivell mundial a partir de les seves dades econòmiques, audiència en els mitjans de comunicació i xarxes socials, drets de televisió i el pes de la seva marca comparat amb empreses d’altres sectors.

Els equips de les tres grans lligues nord-americanes: NBA (bàsquet), NFL (futbol americà) i MLB (beisbol) acaparen les 10 primeres posicions en totes les valoracions. El primer, indiscutible, són els Dallas Cowboys, valorats en entre 9.000 i 10.000 milions. Per la segona posició solen competir tres equips més: New York Yankees, Golden State Warriors i New England Patriots. Per als que vam tenir l’ocasió de passar tres intenses i avorrides hores intentant entendre el beisbol en un partit dels Yankees, al Bronx, hi continua havent fenòmens incomprensibles.

¿I el futbol? Just al darrere. El Reial Madrid i el Manchester United es disputen les posicions següents. Sportico valorava aquest any el club anglès en 6.200 milions, i el Reial Madrid, en 6.060. Per darrere, el FC Barcelona, amb 5.280 milions, el Liverpool (5.110) i el Bayern de Múnic (4.800).

La valoració del Manchester United s’ha fonamentat, fins ara, per la seva preeminència històrica a la Lliga anglesa, en la qual ostenta 20 títols, i la bona tasca que ha portat a terme amb la seva marca, en què tot bon aficionat al futbol recorda els seus grans jugadors (Bobby Charlton, Georges Best, Wayne Rooney, Roy Keane...) i el seu mànager Alex Ferguson. Ha guanyat tres Champions (1967-1968, 1998-1999 i 2007-2008) i una Europa League (2016-2017). Des de la temporada 2012/13 no guanya la Premier.

El United és el més gran dels clubs de futbol que cotitza a la borsa: 2.900 milions, que es compara amb els 4.200 milions que va arribar a valer a finals del 2018. Està en mans de la família nord-americana Glazer. Els altres dos principals clubs europeus que cotitzen a la borsa són la Juventus de Torí, que val 830 milions -ha caigut des dels 1.850 milions del 2020-, i el Borussia Dortmund, valorat en 430 milions. L’equip alemany, que va arribar a la final de la Champions aquest any contra el Reial Madrid, va arribar a tenir una capitalització de mil milions fa cinc anys. A Espanya, l’únic club que cotitza a la borsa és l’Intercity d’Alacant, valorat en 1,9 milions, i que juga a Primera Federació.

Amb tota seguretat, la pròxima classificació sobre valoració reflectirà el sorpasso del Madrid al United. El club blanc pot fins i tot situar-se com el primer equip de futbol entre els 10 més valorats del planeta. Mal que els pesi als seguidors de la resta d’equips, no es pot negar l’evidència ni donar la culpa a factors exògens.

El reportatge de portada d’aquesta setmana d’‘actius’ ha volgut analitzar que hi ha al darrere de l’èxit de l’entitat madridista, tant en el terreny esportiu com en l’econòmic. Les sis Champions guanyades en els últims 10 anys no són fruit de la casualitat, sinó de la coherència en la gestió esportiva, que passa per saber greixar un equip homogeni i tenir lideratge a la banqueta. Després de l’era de Cristiano Ronaldo, que s’ha convertit en l’esportista més ben pagat del món jugant a l’Al-Nassr de l’Aràbia Saudita, el Reial Madrid inaugurarà l’era de Kylian Mbappé, que arriba a l’equip presidit per Florentino Pérez, sense cost, procedent del PSG francès. Ja ningú recorda el fracàs del fitxatge més car de la història blanca: el belga Eden Hazard.

Atraure jugadors franquícia que sedueixin públic i aficionats, que generin vendes de desenes de milers de samarretes i que serveixin per anar de bolos per mig món és una de les claus del futbol d’avui que Florentino Pérez entén des de l’etapa dels galàctics i que només la irrupció d’una generació de jugadors inoblidables va permetre al Barcelona tenir els millors anys de la seva història.

El xou del Reial Madrid no es limita ja només al futbol. El nou Santiago Bernabéu, construït per FCC (competència del grup ACS, que controla Pérez), s’ha convertit en l’estadi més admirat, capaç de convertir-se en un espai multiusos per atraure tota mena d’espectacles, mal que els pesi als veïns de Chamartín, que hauran d’aprendre a conviure amb aquesta nova realitat. Mentrestant, el nou Camp Nou i l’Espai Barça continuen en construcció. Un cop s’acabin les obres, la rivalitat entre els dos equips ja no serà només futbolística, sinó també d’atracció d’ingressos per altres àmbits.

Que Espanya tingui espais com el nou Santiago Bernabéu, el futur Camp Nou, el Metropolitano, La Cartuja... i ciutats que puguin competir entre elles per atraure el millor entreteniment del món és per celebrar. És una part més de l’oferta turística i d’oci, incloent-hi l’esport, que genera ocupació i creixement. Com més competència, millor. Sentir enveja pel Reial Madrid és sa, tot i que siguem del Barça o d’un altre equip.