Opinió

La nostra Catalunya en miniatura

No et confiïs. Ni per un moment creguis que això s’ha acabat. Seguim amb els peus ben clavats a la nostra Catalunya en miniatura, elaborada amb maquetes de poliuretà pintades de coloraines. Allà hi ha la «nació mil·lenària, una institució que va més enllà dels segles», va dir el nostre Josep Rull. I tant és que parlem d’un parlament democràtic o d’unes corts feudals, petits matisos sense importància al servei de l’èpica.

Perquè l’engany, dic l’èpica, continua impregnant el nostre discurs. Així parlem de la «restitució» de Puigdemont (tot i que no hi ha manera que els votants li tornin la corona) o de mesa «antirepressiva». Ai, quina gràcia humiliar els que han facilitat l’amnistia. Recordeu, no hem demanat mai perdó. Tot el que vam fer va estar bé. Per tant, continuem ignorant el Constitucional. ¡I que ningú s’atreveixi a reprimir-nos!

Si no es dobleguen als nostres aires, tornarem a eleccions. Mentrestant, pintarem les maquetes d’hospitals i escoles. Tant és que en la vida real s’imposin les retallades o encara estiguem en xoc pels mals resultats de l’informe PISA. I sobretot que a ningú se li acudeixi comparar la Catalunya dels serveis socials del tripartit amb l’erm dels anys del procés. ¿Ja t’has oblidat dels gelats a cada cantonada? De cartró pedra, això sí.

No, millor no parlar d’aquells tripartits liderats per socialistes. Calla, calla, ni esmentis el diable. Abominem el PSC. Ignorem que porten encadenant victòries a Catalunya. Dimonis espanyols amb cua. Excepte quan nosaltres pactem amb ells, és clar. Però que no ho faci ERC. ¡Traïdors!, els udolarem. Nosaltres i la nostra cort de comentaristes paràsits. Aquests tan i tan d’esquerres quan critiquen socialistes o Comuns, però tan calladets quan es tracta de pactar amb Junts. No, res d’ERC al Govern. Que, a l’oposició, potser ens agafa per tirar-nos els plats pel cap. Ai, que petita és nostra Catalunya. Però així la volem. Ben lligadeta i ben nostra. n