Opinió

No tot és la selectivitat

Una professora d’universitat amb uns quants anys de docència a l’esquena es queixa perquè d’un temps ençà, especialment després de la pandèmia, s’observa una infantilització en el comportament de l’alumnat més jove. Més enllà d’una certa desmotivació i apatia, diu que sovint cal cridar l’atenció a algú perquè està xatejant o jugant amb el mòbil, pocs prenen apunts i mai com ara no s’havia trobat d’haver d’interrompre la classe per demanar silenci. Quin contrast amb els usuaris del programa d’extensió universitària UniversiMés, impulsat per la FUB i Ampans! En funcionament des del curs 2016-2017, aquesta iniciativa, pionera a Catalunya i en tot l’estat, consisteix en una formació cultural i humanística (que comprèn tècniques de comunicació, una aproximació al món l’empresa, l’ús de les xarxes socials, introducció a l’economia i el dret, les arts, etc.), adreçada a persones amb algun tipus de discapacitat intel·lectual, que no els impedeix però seguir els aprenentatges amb interès, autonomia i aprofitament. Potser no s’hi juguen un futur professional, però aquest alumnat demostra una maduresa i uns hàbits envejables. Són escrupolosament puntuals (malgrat que n’hi ha que venen de lluny i de treballar), implicats i participatius, curiosos, atents. Callen sense que calgui demanar silenci i el mòbil, si en porten, en cap moment no surt de la bossa o la butxaca. Ni durant l’estona d’esbarjo, al bar de la universitat, on prefereixen conversar, escoltar o explicar-se acudits. Avui el bar s’omple d’estudiants que s’examinen de selectivitat. Els nervis predisposen a fer més enrenou del compte i el brunzit dels whatsapps recorda el de les abelles quan pressenten la pluja. Acabat l’esbarjo, els alumnes d’UniversMés s’alcen i tornen contents a l’aula, després de llençar els gots a la paperera, passar un tovalló per damunt la taula i fer bo que els que entrin al bar no deixin sortir abans d’entrar.