Opinió | REFLEXIONS

Atrapats per la pantalla

Els perills de la sobre exposició a les pantalles i els riscos de les noves tecnologies són cada cop més evidents i ja fa un temps que van aflorant. El programa televisiu dedicat a analitzar de manera divulgativa i en profunditat aquesta temàtica, que es va fer la setmana passada, va evidenciar la necessitat urgent d’actuar per frenar els efectes que està causant en infants (fins i tot menors de 3 anys) i en joves l’addicció a les pantalles, als videojocs i a les xarxes socials. La teranyina on estem enredats ja és tan gran, que és difícil sortir-ne.

És evident que no podem viure d’esquena, ni aliens a les noves tecnologies perquè també tenen un vessant positiu, però hem d’aprendre a fer-ne un ús raonable ara que ja hi ha evidències que la sobre exposició a les pantalles va relacionada, per exemple, a problemes de desenvolupament dels infants, que tenen un cervell immadur i molt vulnerable per fer-hi front. I això implica posar normes que frenin l’accés als telèfons mòbils tenint en compte que només el 13% de les famílies tenen un control parental.

En aquesta línia, el Consell de Ministres del govern espanyol ha aprovat aquest mes de juny l’avantprojecte de la nova llei de protecció digital de menors d’edat. És una normativa que vol reforçar la seguretat dels infants quan naveguen per internet i penalitzar més severament els crims cibernètics que els afecten. Aquesta llei imposarà un control parental gratuït i accessible a tots els dispositius, que l’hauran de dur incorporat obligatòriament de fàbrica i s’apujarà de 14 a 16 anys l’edat mínima per accedir i registrar-se a les xarxes socials, amb la qual cosa els menors de 16 anys no podran obrir-se un compte propi.

Les normatives ens ajudaran a posar fre a alguns d’aquests problemes, però fins que les famílies no siguem conscients que bona part està a les nostres mans no ens en sortirem. Si un infant o un menor té un mòbil és perquè un adult li ha deixat o li ha comprat. Educar a les famílies i fer front comú per retardar, per exemple, la compra del primer dispositiu com reclama el col·lectiu Adolescència lliure de mòbil, que vol empoderar les famílies i promoure un pacte social per endarrerir al màxim l’entrega d’un mòbil intel·ligent als menors de 16 anys, seria un pas important. Que tenir mòbil als 11 o 12 anys sigui l’excepció i no la norma ajudaria molt a les famílies a combatre la pressió social a què estem sotmesos. A vegades la solució es troba en el sentit comú.