Opinió | LA TALAIA

Ocampo, discretament

El Baxi Manresa va comunicar ahir a través de les xarxes socials el fitxatge de Diego Ocampo. No hi ha hagut valoració ni comentari afegit ni del president ni de cap responsable del club, com tampoc no n’hi va haver cap quan es va donar a conèixer la notícia, dolorosa per a l’afició, que Pedro Martínez se n’anava. Martínez, potser contagiat del tarannà de donar poques explicacions, tampoc no va fer res més que acomiadar-se amb un simple tuit de l’afició de Manresa, que li ha dedicat una devoció incondicional, i no se n’ha tornat a saber res.

Ocampo no és un entrenador que il·lusioni especialment l’afició, que sospirava per Joan Peñarroya. Al capdavall, Ocampo va tenir l’oportunitat de dirigir el Manresa a l’ACB i va preferir anar-se’n al bàsquet base del Barça. Tanmateix, el cert és que l’expedient d’Ocampo al Manresa és curt però impecable: va agafar l’equip a la LEB Or en un moment delicat el 2018, en va millorar clarament el rendiment i el va posar a l’ACB, iniciant un gran cicle. Ha dirigit quatre equips a l’ACB i té experiència internacional, encara que modesta, a Frankfurt i a la República Txeca, on continuarà portant la selecció. Es tracta d’un tècnic solvent i d’una aposta per la maduresa per davant de les aventures. D’entrada es mereix tot el crèdit i el suport del Nou Congost. I també, que la directiva li faci un equip que li permeti fer una bona feina dins el cicle que ell mateix va iniciar.