Opinió | NOMÉS ÉS UNA IDEA

Una onada avança cap al Kursaal

Atenció amants dels espectacles musicals que heu convertit Manresa en una superpotència del sector: una onada pop està a punt de travessar l’Atlàntic. Les publicacions especialitzades que fan balanç de la temporada de Broadway coincidint amb la concessió dels premis Tony observen amb una barreja de sorpresa i desdeny que, de la quinzena de musicals presentats a la Meca teatral de Nova York aquesta temporada, entorn de la meitat no ofereixen composicions d’autors especialitzats en el gènere, sinó músiques d’artistes pop, composades directament per ells o adaptades dels seus repertoris. Entre elles hi ha músiques d’Alícia Keys, Britney Spears, Elton John i Will Butler (exmembre d’Arcade Fire, la banda que lidera el seu germà, i compositor de la banda sonora de «Her»), i avisen que fins i tot Elvis Costello està preparant una partitura que s’hauria d’estrenar la temporada que ve. I faig un subratllat especial per a «American utopia», l’espectacle de David Byrne dirigit per Spike Lee a Broadway, que no és exactament un musical sinó més aviat un concert, però sigui el que sigui és espatarrant, brutal, i es pot veure a Netflix fins a finals de mes.

Els analistes ho atribueixen a que, com passa al cinema comercial, que es va convertint en un monocultiu de superherois i terceres versions, els programadors també busquen valors segurs que atreguin el públic només amb el seu nom, com passava amb Stephen Sondheim, Jerry Herman o Lloyd Webber, que sembla que no tenen successors al seu nivell. I els especialistes, és clar, temen que els nous musicals no expliquin una història concebuda intrínsecament amb la partitura, com feien els clàssics, i es quedin en una partitura teatralitzada. No en tinc ni idea, però com que a mi sempre m’ha semblat que als musicals fan massa comèdia per fer música, potser a partir d’ara m’agraden més i tot.