Opinió | NOMÉS ÉS UNA IDEA

Grècia a la Manresa de fa 2.400 anys

El segle V aC , ara fa 2.400 anys, marca el cim del que entenem com la Grècia clàssica: el Partenó, Pèricles, Fídies, Calícrates, Sòcrates, Plató, Demòcrit, Sòfocles, Heròdot, Demòcrit... Aquell món irradiava comerç i cultura fins a latituds remotes, i entre elles hi havia un poblat ibèric al cim del Puigcardener, el primer precedent del que avui és Manresa. Ho sabem perquè en les excavacions que s’han fet s’hi ha trobat ceràmica grega de l’època, cosa que, només que s’hi posi una mica d’imaginació, traça un fil prim però perfectament tangible entre aquella primeríssima Manresa i el far cultural i polític que avui considerem el fonament de tota la civilització occidental. Per prim i recargolat que fos, el fil hi era, perquè la ceràmica grega no va arribar sola. Ni que fos a través de rebots i d’intermediaris, aquells premanresans estaven enllaçats amb uns artesans que ens podem imaginar produint àmfores als peus de l’Acròpolis. I la presència de ceràmica romana ens diu que aquell fil va ser rellevat per un altre que naixia al cor de l’Imperi i que va regalar al Puigcardener un nom propi, Minorisa, una paraula misteriosa que potser els romans van formular partint del que deien els ibers a qui van passar per la pedra. Aquella Manresa devia tenir algun tram de muralla i devia tenir un mínim de trama urbana encarada cap a l’actual Reforma, potser amb la consistència que avui podem veure a poblacions iberes com la del Cogulló, perquè els ibers, en contra del que s’havia pensat, tenien una cultura ferma, rica i sofisticada. A Manresa hi van tenir un poble al parc de la Seu i potser un altre al carrer Arbonés, però no en sabem gairebé res. Ara s’està fent una recerca per les obres als jutjats vells, però en caldria molta més. I sobta que no hi hagi ni l’impuls polític ni els diners que calguin per fer-la, perquè no se m’acut res més fascinant i que pugui generar més valor de ciutat i més autoestima per tan pocs calés.