Opinió | a tort i a dret

Oh, tu, manresà que te’n vas, per què ho fas?

Ramon Bacardit i els seus companys de Junts per Manresa volen saber els motius dels manresans que se’n van a viure fora de la ciutat. Al ple municipal de demà proposaran el pertinent estudi. Ja hem dit algun cop que el nostre és un país molt estudiós i molt exigent: quan no és que una administració estudia alguna cosa, és que una altra exigeix el que sigui a la de més amunt.

Junts vol saber perquè migren «tants manresans». Se’ls hi haurà de preguntar, si pot ser, un per un. Tres mil trucades telefòniques no són gaires per a una empresa especialitzada, i com a treball científic sociològic, podria ser subvencionable.

Potser els que marxen han decidit fer lloc als que arriben. Fixem-nos que la població de la ciutat no para de créixer tot i l’emigració. El cens ja passa dels vuitanta mil, i això genera problemes, com hem vist gràcies a alguna protesta educativa. L’any passat en van arribar dos mil més dels que en van marxar. Tenen on anar a viure: el portal més conegut identifica 925 habitatges en venda, repartits per tots els barris. Però una cosa és trobar un sostre i una altra sumar nous usuaris als recursos limitats d’un Estat del benestar poc flexible.

Posats a fer estudis, també se’n podria realitzar un altre sobre els motius pels quals «tants forasters» han vingut a viure a la ciutat. Pel clima benigne? Per l’adoració a sant Ignasi? Per les vistes de Montserrat? Per la programació del Kursaal? Perquè un pis gran i nou al sector Concòrdia costa el mateix que una cofurna vella a Barcelona? Perquè hi tenen parents? Perquè hi ha molta feina? Perquè s’hi lliguen gossos amb llonganisses? Perquè alguns ja hi eren i els ha agafat la cosa d’empadronar-se?

Una política fonamentada en dades empíriques demana conèixer amb precisió els motius dels que marxen i dels que venen. És una informació tant necessària per als governants que pinten el quadre de rosa com per a l’oposició que ho veu tot negre.