Opinió | TEMPUS FUGIT

L’explotació del segle XXI

Feia dies que donava voltes a escriure sobre la Catalunya que m’agrada. Per sort o per desgràcia, he hagut d’aturar uns dies l’activitat laboral i això m’ha permès mirar-me, llegir i escoltar la vida amb més calma. Ho requerien les circumstàncies. En aquest oasi de tranquil·litat pensava: Noemí, donem valor a tot allò de positiu que ens deixa cada dia com els avenços científics que ajuden a vèncer malalties que fa poc semblaven invencibles, la cada vegada més propera aplicació de la Llei d’Amnistia, l’absència (aparentment) d’escàndols rellevants a Rodalies ... inclús del fet que el linx ibèric ja no estigui en risc d’extinció. Il·lusa de mi!

L’informe publicat pel sindicat UGT sobre les hores extres treballades a Catalunya durant l’any passat m’ha semblat escandalós. No sóc contrària a la realització d’hores extraordinàries quan el context ho requereix i hi ha un motiu que ho justifiqui, però els resultats que recull el document apunten al fet que hi ha empreses que basen la seva viabilitat en l’explotació sistemàtica dels treballadors, en l’art de fer malabarismes amb els termes que preveu la llei o, directament, en incomplir-la. I els nous mecanismes de registre horari –a banda de les amenaces encobertes de tota la vida– semblen haver donat oxigen a aquesta situació.

Les xifres són alarmants: es calcula que l’any passat es van generar prop de 44 milions d’hores extres, arribant a mitjanes de 5,6 hores extres setmanals per treballador i superant així límit legal anual de 80 hores. El més inquietant és que més de la meitat de les hores extres realitzades no es van compensar ni econòmicament ni amb descansos.

Les circumstàncies que es poden donar en una empresa per tal que aquesta requereixi demanar dedicació d’hores extraordinàries als seus treballadors són moltes i no seré jo que les discuteixi –una sempre s’hi pot negar, teòricament– però que una empresa no compensi de cap manera aquest treball és indecent perquè ens situa davant d’un escenari d’explotació de persones en ple segle XXI.

La legislació és clara: les hores extres han de ser remunerades o compensades amb dies de descans. En termes de remuneració, les hores extres no poden pagar-se per sota del valor de les hores ordinàries. No obstant això, la realitat mostra una gran desviació en relació a allò que estableix la llei.

L’altra cara de la moneda és l’impacte que el fenomen té en el mercat laboral: l’informe indica que aquestes hores extres equivalen a més de 24.000 llocs de treball que es podrien crear si no es permetessin les hores extres no remunerades. O sigui: els treballadors pateixen una càrrega laboral excessiva sense compensació i, a mes, s’impedeix la creació de nous llocs de treball.

Aquest informe de la UGT no només destapa una problemàtica laboral greu, sinó que també apunta cap a la necessitat d’una revisió urgent del sistema de registre horari i l’aplicació de mesures més estrictes per assegurar que les hores extres es compensin degudament. Fer lleis de les quals després no se’n pot fer seguiment del seu compliment no en serveix per a gaire i és essencial que tots vetllem per garantir que els drets laborals es respectin, perquè parlem de la nostra salut i el nostre benestar: parlem de responsabilitat i, sobretot, parlem de justícia.