Opinió

Perdent l’enotren

L'enotren era una iniciativa basada en la línia d'FCG de Barcelona a Manres

L'enotren era una iniciativa basada en la línia d'FCG de Barcelona a Manres / ARXIU

No és tan màgic com el Hogwarts Express, però al Bages també tenim un tren amb capacitat d’aparèixer i desaparèixer. L’he descobert per casualitat, buscant per internet em vaig topar amb l’Enotren i el que proposa té fonament: agafes els FGC a Barcelona, viatges dins d’un vagó decorat amb vinils que fan referència a la vinya fins a Manresa i aquí podràs gaudir d’un cap de setmana embriagat de vinicultura i turisme. Del dit al fet, però, hi ha un bon tret.

La idea va néixer el 2017. A les maleïdes hemeroteques hi ha fotos de representants de l’Ajuntament de Manresa, Fira de Manresa i la DO Pla de Bages brindant pel naixement de la iniciativa. Però set anys després, a la web turistren.cat dels FGC no hi ha cap rastre de l’Enotren, que en el seu moment era equiparat al Tren del Ciment i el Tren dels Llacs. 

Encuriosit, he preguntat a persones que coneixen el sector per dins. Què ha passat amb l’Enotren? I la resposta ha estat previsible, però no per això menys decebedora: han faltat ganes de fer-lo funcionar. Va aparèixer quan només hi havia ullets per a la Manresa 2022 i basat en un sector, el del vi del Bages, on lícitament, però potser de forma poc efectiva per a la comunitat, cadascú mira cap a casa seva. Els FGC confirmen que estan a l’expectativa que al Bages algú mogui fitxa i que es compleixi amb el pactat, oferir un producte conjunt que justifiqui dur-hi turistes en tren. Si és així, l’Enotren es reactivarà. 

Firma per a la creació de l'Enotren el 2017

Firma per a la creació de l'Enotren el 2017 / Arxiu/AJM

Es necessita tenir ganes d’aventura per agafar un tren a plaça Espanya de Barcelona i plantar-te a Manresa Alta o Manresa Baixador, des d’allà, haver-te de buscar la vida per moure’t per la comarca i descobrir el seu patrimoni en transport públic, i creuar els dits per trobar lloc on fer nit. Tot i això, l’Enotren és una bona oportunitat per posar el nom i el vi de Manresa i el Bages al mapa, de sumar un actiu turístic més a una ciutat que no en té masses.  

Descartant ser destí per a infidels o per a amants del true-crime i la inseguretat, és hora de jugar fort la carta del vi. Arreu funciona i, a més, els d’aquí són bons. Tanmateix, no n’hi ha prou amb paraules, cal implicació. Com a territori, turísticament, anem a la cua. Es fan accions, però no són suficients per teixir una oferta ja no potent, sinó atractiva. I tot, sense voler gastar ni un duro, un tarannà molt manresà.  

Hi ha llocs on el turisme ha expulsat els veïns, on es fan callar campanes perquè un urbanita pugui dormir, on les vaques molesten. És l’altre extrem. Aquí, encara piquem de mans quan veiem algú que sembla del nord i té accent anglès o francès.