Opinió | PEDRA SECA

Retratats contra Junqueras

Amb un «alea jacta est» en forma de manifest a internet els d’ERC s’han conjugat per «matar el pare». Tot és a punt per acabar com Juli Cèsar.

L’amor del «junquerisme» no ho era tant com semblava o el seu guru feia creure. Potser n’era un d’interessat pels seus fidels i ara signants del sorprenent manifest a canvi de feina, un càrrec o una cadira. Ara, en risc màxim.

Del rei (o el messies) avall quasi tots els dirigents d’ERC, especialment els remunerats, han signat el document «Reactivem l’Esquerra Nacional» aparegut dilluns a primera hora. És (o era) una acció crítica cap a Oriol Junqueras. Validat pel fet que ell no en sabia res el dia abans. Redactat de forma alambinada llevat del punt cinquè: “cal una renovació de la cúpula dirigent”. Ja els hi tremolen les cames per dos motius: la reacció de l’interpel·lat i ens hem donat compte que la cúpula son ells.

Aquestes aigües subterrànies (draps bruts i nets segons el símil del líder) no han aflorat fins ara (per disgust d’ell) perquè des del poder polític a fora fa molt fred. És inèdita l’autopromoció d’un document així, crític amb la direcció i signat per gairebé tots els dirigents, consellers, diputats, senadors i alcaldes. Han acabat a la llista la segona i el tercer en l’escalafó partidari (Vilalta i Aragonès). Ni que sigui per descart, hi ha un únic destinatari fent veure que no es dona per l’al·ludit.

Han volgut fer un carta temorenca i de càlcul equivocat. Els més implicats en la gestió del partit d’aquests darrers anys son ells mateixos investits ara com una corrent renovadora. Un «plega Oriol» a la cara hagués estat més efectiu. Passarà la prova del cotó la meva teoria: a la relació de noms, ara contestataris, hi ha de segur el del proper candidat d’ERC a la Generalitat a les probables eleccions el 13 d’octubre. I si no s’arruguen, també hi figura emboscat el del proper president del partit. Només hi falten firmes com les de Rufián o de Tardà.

Els polítics centrals també hi son. La vice-presidenta Vilagrà, la delegada de la Generalitat Montserrat Barniol o l’exdiputada Alba Camps. Totes part del poder actual i partícips d’un document crític convertit en una esmena a elles mateixes i a tots els altres. Fins ara no hi apareix Ferran Estruch, alcalde de Cardona, ara sense l’acta de diputat. Ha signat Marc Aloy, el batlle Manresa. Els Guiteras de Moià i Peraire de Prats hi aporten els cognoms històrics de les noves comarques del centre del país. Iniciatives seves, per cert.

Hi ha Mirella Cortés, exsenadora sallentina, l’alcalde de Santpedor i el d’Artés, la de Navarcles o de Gaià, el de Fonollosa i president del Consell Comarcal, l’exlíder Joan Puigcercòs des de Santa Maria d’Oló, històrics manresans com Josep Huguet, Ramon Fontdevila o Nasi Perramon. O Alba Vergés des d’Igualada.

Tots integren una relació alfabètica amb càrrecs amagats per deixar a Puigdemont sol davant del seu «procés».