Opinió

La nit de Sant Joan i Dagoll Dagom

D’aquí a poques hores viurem la nit més curta i més màgica de l’any, una nit en la qual entre la coca i els compassos musicals hauríem de trobar el moment per alçar la copa de cava felicitant els cinquanta anys de teatre en català i pel català, de Dagoll Dagom.

La companyia fundada el 1974 per en Joan Ollé, que pocs anys després es professionalitzaria sota la direcció de Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, va estrenar La Nit de Sant Joan l’any 1981, amb la que tota una generació ens vam enamorar del teatre musical amb D.O. Catalunya.

Començava a estimar el teatre en una Manresa que, als anys vuitanta, marcava programació potent portant la fascinació d’una companyia que prodigiosament embruixava els escenaris i els sentiments, provocant l’inici d’una llarga història d’amor amb els musicals. La Nit de Sant Joan va ser el meu primer Dagoll Dagom gràcies a la iniciativa del col·lectiu Tabola, als que mai agrairem prou el treball vocacional que va posar els fonaments de la ciutat teatral que som ara, i que va dur aquest homenatge d’encanteri nocturn a la desapareguda i estimada Sala Ciutat. Tabola, després de descobrir-nos la millor escena de l’època, a més de Dagoll Dagom amb el Tricicle, Joglars, el Lliure o Colombaioni, va abaixar el teló perquè la cultura va perdre la partida amb la política i, ironies del teatre, va dir adeu amb una altra genialitat de Dagoll Dagom, Glups; sense que això evites que gràcies a la programació municipal i després del Galliner, tota la fascinació de les millors produccions de Dagoll Dagom, entre elles El Mikado, Historietes, T’odio Amor Meu, Els Pirates o Cacao, fins a la més recent L’alegria que passa, hagin brillat i s’hagin aplaudit amb tota la intensitat a la capital del Bages.

No els enganyo si els dic que encara s’humitegen els ulls recordant algunes escenes d’aquests musicals, o m’emociono fent memòria d’entrevistes que un periodista principiant va tenir el privilegi de fer a en Joan Lluis Bozzo o a un jove Pepe Rubianes que en aquells inicis formava part de la companyia; però res es podrà comparar al primer impacte que em va causar el muntatge amb la música galàctica d’en Jaume Sisa, inspirat en la nit d’avui. Brindem per un dels projectes teatrals més mítics i ovacionats d’aquest país, vinculat des de sempre als escenaris i el públic manresà, que enguany celebra el mig segle de vida amb la reposició per tercera vegada, envoltada d’èxit i reconeixement a l’avançada, de Mar i Cel. Ho cantava en Jaume Sisa a la seva Nit de Sant Joan, el follet de Dagoll Dagom ens va fer somniar com a infants i ens va enamorar com a grans; fem que aquesta nit immortal i màgica com el follet de la cançó, sigui la nit per agrair tanta màgia teatral.