Opinió

Tots els focs són petits quan comencen. També a Manresa

Mentre em diuen que Carles Porta està rodant escenes de nous crims pels carrers de Manresa, el mal rotllo i l’ambient carregat –riu-te’n de Tor –es respira al Ple de Manresa. Els fan en dijous i potser és la calor o potser és l’hora tan d’hora tan d’hora de fer els plens que l’ambient es talla amb ganivets pallaresos. Hi ha mal rotllo entre govern – que recordem, són 3 colors els que manen, recordin aquest detall que serà important per a després - i els de Junts que més que Junts van de sols perquè, capitanejats pel verb esmolat d’en Bacardit –de bon nom l’arquitecte, n’hi diuen– ple rere ple se les viu i se les empesca per treure de polleguera tots els altres. Amb raó? No vulguin tenir pressa, tot anirà al seu temps perquè ja se sap – ens ho ha ensenyat Carles Porta– tots els focs comencen petits i es fan grans. Veurem què passa amb aquest. El lloc dels fets i les topades periòdiques és una sala noble, que és més noble perquè n’hi diuen noble que no pas perquè ho sigui de veritat, on els contrincants polítics s’asseuen col·legiadament en rengleres per dir-se les coses vehements i a la cara, si pot ser, de forma educada i noble. Cosa que no sempre passa i no sempre pot ser. Anotin aquest detall, serà important per a després. Els 3 socis de govern somriuen de cara i es miren de gairell, no fos cas que per l’escaire se’ls encolés cap gol en pròpia porta. L’alcalde Aloy sempre atent no se’n perd una i preserva com ningú l’espai propi. Ben fet que fa. El regidor Vila d’Impulsem va sempre una mica a la seva, content d’haver-se impulsat i el socialista Anjo Valent, feliç d’haver-se trobat en el millor dels moments possibles, cosa bona ara que els passa a tots els socialistes. Fins quan? Tot depèn de com sàpiguen mantenir el foc encès. I tots fan pinya contra el Front Nacional que hom no sap d’on cau, però que fa de bon desconfiar, no fos cas. Però quan la brasa es tensa sol ser sempre quan el Juntaire – abans «pedecaire» abans convergent abans qui-sap-lo – se’ls mira fit a fit amb aquella seguretat de qui sembla que sap qui va matar en Sansa. I en Bacardit no falla, ho diu i sempre dispara i les 3 siluetes de govern l’esperen, sempre, per si l’embat pogués fer trontollar el seu tros. Ja se sap, la muntanya és de tots, però més de qui mana. I quan s’hi posen es diuen de tot i de tantes coses que es diuen potser no van enlloc. Atiar el foc mentre, no s’ho perdin, assegut al final de la sala en Carles Porta pren notes i s’ho guaita. El foc encès que tot ho escalfa, avui rai que és sant Joan i de la flama en farem foguera. Però del foc encès dels plens en saltarà, un dia, alguna, d’aquelles que no s’esperen. La política no en sap de sensibilitats. No passin ànsia mentre fan la seva amb les seves vides. Estarem a l’aguait, per explicar-los-ho. Tots els focs són petits… quan comencen.