Opinió | reflexions

Àpats que curen

Les persones tenim una necessitat d’inclusió en la societat i de relacionar-nos. Segons Aristòtil, l’home és un animal social i la seva naturalesa el porta a viure en societat. Les paraules del filòsof em venen a tomb arran de la iniciativa, pionera a Catalunya, que han posat en marxa la Fundació Alícia i l’Institut Català de la Salut (ICS) Catalunya Central, per millorar la qualitat de vida de les persones que se senten soles fent que participin en àpats compartits.

El projecte que promouen les dues institucions proposa receptar dinars al restaurant per potenciar el vincle social. Durant quatre mesos una cinquantena de persones de Sant Joan de Vilatorrada, d’entre 40 i 90 anys, seleccionades pel CAP i els serveis socials del municipi, gaudeixen de dinars en companyia. L’estudi planteja la hipòtesi que els participants s’asseguren un equilibri nutricional i la millora del seu estat compartint àpats diaris saludables amb altres persones, però alhora aquest acompanyament comporta altres beneficis emocionals i mentals, derivats del fet de compartir una taula amb altres persones i de les relacions socials que en deriven.

El projecte SALSA (Salut, Alimentació i Sociabilitat), com se l’ha anomenat, té l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones que viuen en situació de soledat no volguda i mesura com menjar plegats prevé problemàtiques de salut mental, emocional i nutricional. L’estudi acaba el juliol, però abans de poder-ne extreure les conclusions, els primers resultats estan sent molt positius i destaquen «l’impacte tan espectacular que està tenint en els participants» i que els pacients «estan molt contents i agraïts perquè han conegut molta gent, es troben cuidats i més animats» perquè «sortir de casa i trobar-se amb amics els va molt bé».

Segons les dades del Barómetro de la soledad no deseada en España 2024, una de cada cinc persones (20,0%) pateix solitud no volguda a l’estat espanyol. Aquesta soledat pot generar problemes de salut, com ansietat o depressió, i, per això esdevé molt necessari pensar activitats comunitàries que permetin reduir aquest malestar sense haver de recórrer sistemàticament a un tractament farmacològic. Les caminades saludables o aquest projecte dels dinars, que recupera la funció social dels espais tradicionals de restauració de proximitat, en són un bon exemple. Les medicines curen, però les relacions socials també.