Opinió | a tort i a dret

Biden i Trump, els meus elixirs de joventut

La matinada de divendres vinent desaprofitaré una bona oportunitat de sentir-me jove, ja que no penso quedar-me despert fins les tantes per veure el debat entre Joe Biden i Donald Trump. Ja me l’explicaran els digitals l’endemà al matí. Dic que em faria sentir jove perquè l’actual president de la primera potència mundial té 82 anys d’edat i l’aspirant a tornar-hi en té 78; al seu costat, els meus 69 anys són pura adolescència. Si la democràcia més rica del planeta ha decidit que aquests dos avis estan en condicions de custodiar el botó de l’Harmagedon nuclear, a mi, que sóc entre nou i tretze anys més jove, m’esperaria un futur prometedor si no em vingués tant de gust l’ocupació de jubilat contemplatiu.

Sense aquests dos personatges la informació política em faria sentir vell. Començant per les pàgines d’internacional, el primer ministre britànic, Rishi Sunak, té 44 anys. Giorgia Meloni n’ha complert 47. Emmanuel Macron, 46, i Marine Le Pen, 55. Volodímir Zelenski en compta 46. A la política espanyola, Pedro Sánchez té 52 anys. Entre els primers espases catalans Carles Puigdemont és un veterà de 61 anys (que se li comencen a notar als cabells), Salvador Illa en té 58, Oriol Junqueras, 55, Jéssica Albiach, 45, i Pere Aragonès, 41. L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, n’ha fet 45. Veient-los en la plenitud de la seva activitat política, des de les meves quasi set dècades d’oxidació penso: noi, t’has fet gran. Però llavors em fixo en els provectes candidats al tron de les barres i les estrelles i se m’alleugereixen els dolors (segons diuen, si a partir de certa edat no et fa mal res és que t’has mort).

Per tant, companys de quinta, amics lectors a tocar o tot just encetada la setantena, sentiu-vos joves! Penseu que els insignes Vladímir Putin i José María Aznar en tenen 71, i aquí els veiem, portant l’enardiment als ànims de les respectives parròquies. Si ells poden, nosaltres podríem: en una direcció del tot contrària a la seva, naturalment.