Opinió | NOMÉS ÉS UNA IDEA

Com més gossos, menys petards?

A Catalunya hi ha gairebé 1,3 milions de gossos censats, aproximadament el doble (!) que fa dotze anys. Vol dir que hi ha 1,6 gossos per cada deu habitants, i que hi ha un gos en més d’un de cada tres habitatges. O sigui que, a Catalunya, més o menys a cada planta de cada comunitat de veïns hi ha un gos. O sigui que no tenir un gos per veí és gairebé impossible i és molt més probable que tenir per veí un infant, perquè a Catalunya ja hi ha cent mil gossos més que infants. I comparat amb Espanya són pocs gossos: a Galícia n’hi ha 2,5 per cada deu persones, i les úniques autonomies que tenen molts menys gossos per càpita que Catalunya són la Rioja, Navarra i Euskadi, que en té una tercera part. Potser és perquè treure’ls quan plou és una gaita. Per cert: els noms de gos més posats a Catalunya són Kira, Thor, Luna, Nala i Coco, i els de gats són semblants: Coco, Simba, Mia, Nala i Luna. Cap comentari.

De gossos n’hi ha molts més que de gats, però cada vegada hi ha més gent que s’adona dels enormes avantatges (per als propietaris i, sobretot, per als veïns) que ofereixen els silenciosos, netíssims i autosuficients felins: fa deu anys a Catalunya els gossos triplicaven els gats, i ara ja amb prou feines els doblen. Els gats retallen distàncies cada any als gossos, i ho fan molt ràpidament, cosa que ens fa més europeus. A Europa hi ha molts més gats domèstics que gossos.

I el resum de tot plegat és que els catalans que tenen un gat o un gos a casa ja són el 40%. O sigui que un 40% veuen amb horror cada any com pateixen la revetlla els gossos (sobretot) i els gats (també, però són més soferts i fan menys l’espectacle). I potser per això tinc la sensació que, durant els darrers anys, la vergonya de la petardada absurda al carrer en plena matinada ha anat afluixant. Hipòtesi 1: l’abús gamberro i estrepitós del petard es va reduïnt. Hipòtesi 2: No és per civisme; és per l’empatia que genera la mascota de casa.