Opinió | EL MIRADOR

Immigració: hem de parlar

Molts manresans i manresanes estan i estem preocupats per les qüestions relacionades amb la immigració. Aquesta preocupació s’expressa amb arguments diversos i contradictoris. Per a una part de la ciutat la por a que la immigració s’estigui descontrolant es combina amb els dubtes sobre la capacitat i la voluntat dels immigrants per adaptar-se. Per a una altra part de la població, les preocupacions tenen a veure amb les lleis que discriminen a les persones migrades, la manca de mecanismes segurs i legals d’arribada i la insuficiència de les polítiques d’acollida. Els primers reclamen mesures dràstiques de control de fronteres i de seguretat policial; els segons reivindiquem lleis d’estrangeria i polítiques socials que afavoreixen una acollida respectuosa amb els drets humans. Les dues postures van quedar paleses amb motiu del conflicte a la via pública que es va produir la passada tardor a la nostra ciutat.

De tot plegat es parla a les botigues, als bars, als llocs de treball, al carrer i a les xarxes socials. En aquestes converses predomina la primera de les dues postures. Una postura que es defensa amb arguments sovint carregats de prejudicis i rumors racistes.

Hem de parlar de la immigració en altres termes. Necessitem tenir una conversa pública, organitzada i amb dades que ens permetin entendre com la immigració, que és un fenomen global, es manifesta a la nostra ciutat i quins efectes està tenint. La manca de resposta a la qüestió de quins processos de canvi social, cultural i econòmic s’estan produint a conseqüència de l’arribada de la immigració i quins efectes positius i/o negatius té, deixa un ampli espai a la circulació de tota mena de rumors i mentides que alimenten la xenofòbia i el racisme. Hem de parlar amb un objectiu clar: abandonar la temptació d’utilitzar la immigració com a eina de confrontació política (cada vegada més present en algunes formacions polítiques de la nostra ciutat) i crear els consensos socials necessaris per millorar les polítiques municipals d’acollida mitjançant la integració social i laboral.

Ara fa 25 anys a Manresa estava en marxa un procés de debat ciutadà semblant al que estic reivindicant. Era el procés per elaborar el programa «Ciutadania». Es va portar a terme una anàlisi de com afectava la immigració a nivell de la ciutat per àrees temàtiques, a partir d’una recerca documental i de reunions amb serveis, recursos, agents socials significatius i els mateixos col·lectius d’immigrants, on van participar una trenta d’entitats i agents. Fruit d’aquest procés de recerca va sorgir un document on es proposaven línies d’intervenció diagnosticades com a necessàries en els diversos àmbits analitzats: educació, sanitat, habitatge, serveis socials, convivència, etc. Al maig de l’any 2000 el Ple Municipal va aprovar per unanimitat el Pla Transversal d’Immigració fruit d’aquest procés de debat ciutadà. Les propostes que contenia s’han anat aplicant, en teoria, al llarg dels diversos Plans d’Actuació municipal aprovats des d’aleshores.

Vint-i-cinc anys més tard, la realitat social de la ciutat ha canviat molt. Tot fa pensar que ha arribat el moment de tornar-ne a parlar.