Opinió | BADANT

Tot torna!

Els estigmes també, hi ha actituds difícils d’eliminar. Fa poc més d’un any, un home de color, eufemisme de negre, va entrar en un Servei d’Urgències, als EUA, amb un dolor al pit; va cometre l’error de demanar un tracte especial, fos de privadesa o de protecció donat que era una celebritat com a membre del quartet musical Four Tops. En sentir aquestes paraules, un sanitari auxiliar va ordenar retirar l’oxigen de l’home i fer una avaluació psicològica. Quan va protestar, un guàrdia de seguretat el va menystenir per la seva condició de persona de color, negre, i va començar a posar-li una camisa de força, ara se’n diuen contencions, un altre eufemisme. Aquesta persona tenia un llarg historial de problemes cardíacs i en entrar a l’hospital ja portava oxigen i a l’alta consta que va patir un infart requerint un trasplantament de cor i una pneumònia. Quan més s’entossudia a declarar que era cantant del quartet i més vehement es posava més clar era que tenia un problema psiquiàtric. L’eterna relació, no certa, entre l’agitació o la violència i algunes malalties mentals. L’únic problema era que l’home: en Alexander Morris, era efectivament membre dels Four Tops. Per sort va arribar la seva dona i, en veure el que estava passant va aclarir la situació encara que el guarda de seguretat continuava negant el tractament mèdic i mantenia les contencions fins que una infermera va intervenir i ho va solucionar, no fins després de demanar una prova fefaent; ho va fer amb un vídeo; es veu que la presumpció de salut mental s’ha de demostrar. Ah!, l’hospital li ha ofert un val de 25 dòlars per fer-ne ús en una cadena de supermercats; una estimació, a la baixa, del valor de la dignitat.

Aquesta història es relaciona amb una llegenda, mai va ser confirmada la història, ocorreguda, en un hospital psiquiàtric de Catalunya, a la dècada dels anys 70 del segle passat. Anava així, un metge, una mica fatxenda, resident d’un altre servei, volia fer guàrdies al psiquiàtric per afegir un glamur de progressia en el seu entorn. Va insistir fins a aconseguir-ho. El primer dia de guàrdia es va presentar a les 9 del vespre, va saludar al porter i per entrar cap problema, una salutació i cap a dins. El que no sabia el facultatiu era que els professionals de la institució no n’estaven gaire satisfets de la seva presència i aprofitant que ningú el coneixia, van avisar al porter que esperaven una persona enganyada, coses de l’època, una mica eufòrica i que el seu deliri era ser metge i que calia retenir-lo fins que l’endemà el visités el responsable de la unitat d’aguts. Queda clar que en aquell temps els drets de les persones ingressades estaven totalment trepitjats. El problema va ser quan el metge va voler sortir per anar a una altra dependència, com més insistia al porter, i més cridava que era metge, més clar era que precisava ingressar. Un patiment d’una mitja hora: recordeu portar, sempre amb el DNI, el carnet de conduir i el certificat de normalitat! I actitud zen.