Opinió | LA SOBRETAULA

Manresa, un any després

Ha fet un any de la celebració del ple de constitució de l’actual consistori manresà. Em podia haver imaginat com seria aquest solemne acte perquè n’havia viscut alguns de prop. Però mai hagués pensat que, com a regidora electe, em tocaria encaixar un ple amb la tensió que es va viure a fora i a dins del saló de sessions aquell dia. I, encara menys esperava sentir l’agror del discurs d’un alcalde contra el principal grup de l’oposició, com si aquest i el seu líder fossin els responsables de tots els mals de la ciutat, fins i tot, del govern «contra natura» que s’acabava de constituir. El segon ple de juny d’aquest mandat, celebrat el passat dia 20, també ha estat inimaginable i controvertit -per qualificar-lo d’alguna manera. Una vegada més s’acusa, des dels partits d’esquerres –hi inclourem el PSC encara que no ho sigui– Bacardit i Junts de ser els causants del mal ambient que hi ha a Manresa, posant-los al mateix sac de l’extrema dreta i tractant-los de promotors de la xenofòbia i de la «divisió manresana», entre d’altres insults i mentides. Ja hi tornem a ser! Altra vegada els narradors del relat d’esquerres estan construint un discurs a la seva mida i d’atac personal contra la figura del líder de l’oposició perquè no són prou valents per debatre i encarar el principal problema de Manresa: l’empobriment galopant de la ciutat. Aquesta setmana el professor Jordi Franch ho constatava en el seu article «La trampa de la pobresa» publicat a Regió 7 i ho feia amb totes les dades. Les percepcions són números reals i clars. El qui dia passa i any empeny ja no ens serveix, senyors del govern. La situació és urgent. El grup municipal de Junts vol parlar-ne i, sobretot, treballar perquè Manresa pugui revertir l’espiral perillosa a què s’ha arribat i que Franch ens detallava amb precisió d’economista. Val la pena remarcar-ho, per si ha passat per alt a algú del Consistori. El PIB és un 16% inferior a la mitjana de Catalunya i l’atur està al 12,26%, mentre que a Santpedor és del 5,8% i el de Sant Fruitós del 6,5%. Fa 3 anys, érem la 10a ciutat amb més atur a Catalunya i ara som la primera. Quant a ajuts al lloguer, el reben el 5,1% de les llars quan la mitjana catalana és del 2,1%. Semblant ens passa amb la renda garantida de ciutadania, arribant al 5% quan la mitjana és 1,4. Si a tot això hi afegim que les rendes més baixes es concentren en barris en procés de degradació, la dinàmica d’empobriment pot fer-se crònica, oi més si coincideix amb l’elevada immigració de països de renda baixa. Això són dades i no són falagueres. Més aviat són dramàtiques per a la gent que es troba en situació de pobresa i per a l’ànim general de la ciutat. Ens trobem en una espiral negativa. I dir-ho no és fer mal a la ciutat, perjudicar-la o promoure una dinàmica perdedora i pessimista; saber-ho, reconèixer-ho, explicar-ho i enfrontar-ho és voler posar-hi solucions. No en traurem res d’amagar el problema. Hi és i ho sabem tots. I és urgent, molt urgent, urgentíssim posar-s’hi immediatament. No tenim més temps a perdre amb baralles inútils. Encara que se’ns renyi i maltracti, des de Junts no deixarem de dir el que pensem i demanar respostes, clares, sinceres i propositives. n