Opinió | PEDRA SECA

Manresans: Berga se’n va

En la seva relació binària amb Berga, Manresa se sent sempre guanyadora. Però tot són nervis i incomoditats mal dissimulades quan es conforma un trio amb Vic.

Les vies de comunicació amb asfalt s’estan eixamplant i redefinint. Algunes de les carreteres actuals revirades i de mal passar mutaran cap a rectes i millors peralts. N’hi ha d’iguals a les dels temps de la «Biodramina» de les àvies a dalt d’un Seat 600. És el cas de les vies entre Berga i Solsona o cap a Ripoll. Són un revolt rere l’altre, ponts estrets i rectes traïdores acabades amb una corba inesperada. Divertides per a una excursió de diumenge, però un càstig per qui l’ha de fer cada dia per anar a treballar. És allà a on encara ara s’aprecia fins i tot els canvis de manteniment entre províncies, aquella artificial distribució política.

Alguna cosa s’està movent en els trajectes històrics per vores de riu o passos naturals establerts fa una centúria. La comunicació entre Vic i el Berguedà ha millorat en els darrers anys. Si el govern compleix i finalitza les obres a la zona de Sagàs (promesa d’Aragonès i últim obstacle cap al Lluçanès) serà encara més ràpid, segur i còmode traslladar-se entre els dos punts. Amb el límit psicològic de la mitja hora, un metge (amb títol) resident a Gurb pot treballar perfectament al CAP de Gironella. O un enginyer agrònom amb voluntat de viure a Avià pot acudir cada dia a una empresa de Torelló. Aquí és a on Manresa, al centre central de Catalunya, pot anar perdent pistonada. Les compres o el lleure des de les terres de més amunt ara es reparteixen entre ells i l’oferta vigatana. Anar al Kursaal manresà o bé a l’Atlàntida vigatana és un dilema freqüent fa algunes temporades. Mal que pesi als del Pla de Bages.

Tots els camins duen (o duien) a Manresa. Hospital de referència, botigues del Born o del Guimerà, multicinemes del Bages o hipermercats de dissabte a la tarda. Solsona és de Lleida només per qüestions de jutges i buròcrates. Per la resta baixen en fila seguint el Cardoner. Des de Berga el descens al costat del Llobregat és amb una autovia que els solsonins no tenen. És la connexió viària vertical clàssica. Ara competirà amb l’horitzontal. Solsona i Berga només compartien bisbes i alguna relació furtiva (a part de les del prelat anterior). Els tècnics estan fent pas entre els boscos de Montmajor i Navès. Aviat la temptació d’intercanvi entre uns i altres s’intensificarà.

I Osona sempre és allà, observant els nostres vincles a distància. Fent veure que són una capitalitat alternativa respecte de la demogràfica i liderant el projecte universitari. Tot això són bàsicament competicions de campanar per a articulistes mentre els bagencs mantenen una indiferència formal carregada d’un cert aire de superioritat. Només s’alteren quan Vic se’ls hi menja la torrada. Ripoll sempre ha quedat més lluny... sembla que cada dia més amb els «orriolans» en expansió.