Opinió

Immigració: saber explicar la veritat

«Se li ha entès tot», conclou la periodista. És el millor resum de la lliçó magistral del professor Joan Ramon Resina sobre «Els límits del discurs sobre la immigració», pronunciada dijous passat en la primera sessió de la 6a Universitat Catalana d’Estiu a Manresa (extensió reeixida de la qual se celebra a Prada de Conflent des de fa més de 50 anys), que ha posat a debat el tema «La demografia que ens espera». Temàtica i intervencions dels ponents es mereixen la vostra atenció (si no vau assistir a les jornades), que trobareu completes en la pàgina web de l’UCE (https://www.uce.cat/UCE2024_Manresa.html). Imprescindible empassar-s’ho tot per deixar de fer el ridícul cada vegada que opinem sobre la problemàtica que genera la població immigrada, el bonisme o la conspiranoia que s’invoca per a combatre o justificar una realitat que a casa nostra diu que ja suposa una quarta part de la població total, amb una diversitat lingüística, cultural, religiosa i de tradicions que condiciona el manteniment de la identitat autòctona si el creixement demogràfic és deficitari respecte del nouvingut. El «se li ha entès tot» contrasta meridianament amb les cròniques periodístiques que recullen l’actualitat política, econòmica, social, cultural, esportiva, assistencial, seguretat ciutadana, desigualtats i resta de situacions que condicionen el dia a dia de la nostra societat. Només cal donar una ullada a tot el que es publica sobre el primer any dels nous governs municipals, autonòmics o l’estatal: tot allò que per als que manen és un avenç en conquestes socials i programes de llarg abast, no ho és pas per als que tasten l’oposició o s’hi ha acomodat. Del cel a l’infern: res no funciona, s’ha arribat a un punt de no retorn o d’incapacitat manifesta per donar el cop de timó tan necessari. Qui gesticula més per fer-se veure? Govern o oposició? El candidat autoproclamat manaia major ara resulta que no acaba de concretar el seu comandament, i el que es proposa com a alternativa només sap especular, mentre els complementaris posen condicions sense recordar què els va portar on són. Això que podríem definir com un «no en saben més», tan allunyat del «se li ha entès tot», pren una dimensió descomunal (no pas desconeguda) si s’analitzen acords interessats com els del PSOE i PP quan està en joc el sistema: cinc anys d’il·legalitat de la cúpula judicial ho enllesteixen ara en un tres i no res sense envermellir-se ni tenir en compte ningú més. Vist l’estil que gasten, acabaran tenint raó aquells que pronostiquen un avançament d’eleccions espanyoles a la tardor, que coincidiran amb la previsible repetició de les catalanes, convençuts que podran prescindir dels independentistes per governar la seva Espanya. Se’ls hi entén tot, oi? n