Opinió | DE REÜLL

El rellotge avança inexorablement

En lloc de sessió d’investidura, tenim un compte enrere que pot desembocar en una nova convocatòria d’eleccions. A dia d’avui, no hi ha cap candidat que pugui presentar candidatura per presidir la Generalitat amb garanties de guanyar. Salvador Illa va ser el vencedor de les eleccions, com ho va ser Feijóo a les generals o Trias a les municipals a Barcelona, però, com els va passar a ells, necessita el suport d’altres grups que no és clar que pugui obtenir. Carles Puigdemont està en una situació semblant, però segurament ho té més complicat que Salvador Illa, perquè per ser president no només ha d’obtenir els vots d’ERC, sinó que li caldrà, com a mínim, l’abstenció del PSC.

Segurament, el partit que ho té més complicat és ERC, perquè té la clau. Pot donar la presidència a Salvador Illa, apostant novament per un tripartit d’esquerres, com els que van presidir Pasqual Maragall i José Montilla, o pot decantar-se per un govern independentista, amb el lideratge de Junts i de Carles Puigdemont. Però saben que cap de les dues opcions és bona per als seus interessos, perquè qualsevol dels dos pactes els pot fer perdre vots en futures eleccions.

Sembla difícil trobar una majoria suficient per formar un govern amb garanties que tingui un suport parlamentari majoritari. Per això, el president del Parlament ha optat per posar en marxa el rellotge que, a hores d’ara, ja corre inexorablement cap a la convocatòria de noves eleccions. Però la pregunta que ens podem fer és: i després, què? Canviarà alguna cosa o hi haurà un Parlament tan fragmentat com el d’ara? La resposta és que el més probable és que els resultats de les possibles eleccions de la tardor no variïn gaire dels que hi va haver el passat 12 de maig. I, aleshores, què? Tornarem a posar en marxa el rellotge i mantindrem el país amb un govern en funcions de forma permanent? n