Opinió | DES DEL MEU COSTAT DEL PRISMA

L’extrema dreta

Quan vostè llegeixi aquesta columna estarem a poques hores de saber si l’extrema dreta a França assoleix la majoria absoluta a l’assemblea nacional. És un fet que les dretes populistes de caràcter extrem creixen arreu, començant pels Estats Units d’Amèrica. A Europa fa anys que circula el corrent i cada vegada té més força, fins al punt de fer trontollar la V republicà francesa.

Per què creixen els neopopulismes? De factors en trobaríem moltíssims, però n’hi ha alguns de comuns arreu que cal estudiar. La inestabilitat econòmica mundial que fa que moltes famílies tinguin por de perdre el seu treball, sense que necessàriament sigui un fet objectiu. Una altra raó lligada a la primera és la robotització i la intel·ligència artificial que estan començant a fer estralls en mà d’obra a la indústria com el que va passar durant el segle XX amb la mecanització del camp.

Una altra raó, i no menor, la immigració descontrolada, que inunda l’espai públic de persones nouvingudes amb cultures molt diferents de les nostres. Aquells que arriben fugint de la misèria i de la guerra han viscut sempre en mig de la violència i, per tant, la seva adaptació a la nostra convivència no els és fàcil. Com en el cas anterior és molt possible que aquest fet no tingui solució, alguns ens diran que d’immigració n’ hi ha hagut sempre, però el fet és que la globalització i la facilitat de moviments fa que en els últims anys hagi crescut d’una manera exponencial.

Però només amb aquestes raons, tot i ser molt potents, no n’hi hauria prou per justificar que arribin a assolir un terç dels suports, i ha d’haver-hi altres motius a les nostres societats. Els nous drets de ciutadania, i certs comportaments són la causa «d’altres pors» més o menys justificades, alguns són comuns a molts països i d’altres són propis de cada territori. Alguns exemples, els drets dels animals que cada vegada són més extensos, hem de ser conscients que hi ha una part de la nostra societat que no ho té tan clar, els amics de la tauromàquia o els caçadors veuen perillar les seves aficions, en cas de la tauromàquia no són molts, però compte, la Federació Catalana de Caça és la tercera en nombre de llicències, després del futbol i el bàsquet.

O per exemple el dret a viure la sexualitat en total llibertat, que ha portat a legislar que els menors poden canviar de sexe sense consentiment dels pares. Doncs agradi més o menys hi ha una part de ciutadans que no comparteixen les teories de la identitat de gènere.

I a partir d’aquí bé el més delicat, els defensors d’aquests drets, normalment l’esquerra de l’esquerra es neguen a debatre amb aquells que no hi estan d’acord, desacreditant a qui no comparteix les seves idees, i el que és pitjor mantenen conductes intransigents fins al punt de boicotejar la presentació de llibres, tant se val qui sigui l’autor.

Si aquesta suposada esquerra continua negant-se al debat difícilment guanyarem el combat de les idees i el que és pitjor l’extrema dreta continuarà creixent.