Opinió | DE REÜLL

Les misèries de la política

Els cartells sobre l’Alzheimer i els germans Maragall, que van aparèixer durant la campanya de les eleccions municipals a Barcelona, van provocar una reacció d’astorament i de rebuig general. Tothom va considerar que era una acció de baixa estofa i degradant que, sense escrúpols, se servia d’una malaltia atroç per atacar el candidat d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona. La majoria de la gent es preguntava qui podia tenir tan poca humanitat per haver ideat una campanya com aquella per perjudicar un candidat rival.

Dilluns, quan el diari Ara va publicar la informació que la campanya va sorgir de la mateixa ERC i que va ser impulsada per un treballador del partit, d’Igualada, l’astorament general va augmentar, perquè ningú es podia imaginar que la idea hagués sorgit dels mateixos companys d’Ernest Maragall que, des de fa anys, veu com el seu germà, el president Pasqual Maragall, pateix aquesta malaltia degenerativa que l’ha convertit en una ombra del que era.

De la campanya dels cartells en diuen falsa bandera; dissenyar una acció fent veure que ha estat realitzada per un grup aliè. És el que va passar el 1939 quan l’Alemanya nazi va simular un atac polonès contra una estació de ràdio alemanya per justificar la seva agressió militar. Res de nou.

Però, en aquest cas, sembla estrany que es volgués ajudar el candidat Maragall fent servir un argument que, per força, havien de saber que li doldria molt, que li faria mal, com també en faria a tots els que tenen o han tingut familiars amb aquesta malaltia. De quina ment podia sortir una idea així i pensar que Ernest Maragall no sabria mai que els autors eren companys del seu propi partit? La política és una activitat noble que s’exerceix per gestionar el bé comú, però massa vegades ensenya les seves misèries per deixar-nos astorats a tots plegats.