Opinió | PEDRA SECA

La bruixa estafadora hi tornarà

Enredades a canvi de recuperar la pau interior son oferiments de totes les creences, siguin les esotèriques o les fonamentades en un Déu o varis

Solucionar problemes emocionals amb rituals i cobrant és una estafa. Sigui una vident, un sacerdot budista o de qualsevol altra religió: un imam, un braman hinduista o un rabí jueu amb barret i ridículs tirabuixons a les patilles. La prova fefaent és molt simple i sempre idèntica: demanen diners a persones desesperades o de bona fe.

Aquestes enganyifes provenen d’un tronc comú d’orígens diversos. Hi ha les encobertes amb serveis d’endevins. Si una persona asseguda rere una taula amb unes estovalles vermelles (i una bola lluent) llegeix les mans o tira les cartes del tarot a canvi d’un grapat d’euros és una enredada menuda. És decisió de cadascú la forma de gavanyar els seus diners, però quan aquestes accions provoquen una estafa denunciada de 178.000 euros o més, la cosa canvia de nivell.

Un dona de Berga, sola, discapacitada i amb depressió va contactar amb una mena de bruixa de Torrelles de Foix. Segons «El Caso», és una malèvola amb més de quaranta anys embrollant a gent innocent, malalta o desesperada. Podria haver-li estafat 300.000 euros. Durant temps li anava demanant quantitats cada vegada més importants per fer els rituals o bé per comprar material xamànic. Es diu Nana (la vident) i reconeix haver-li rapinyat «només» 14.000 euros. Accepta els fets però per un import molt inferior. Encararà el procés judicial i li sortirà prou bé. La dona berguedana, la víctima, haurà de passar, en canvi, pel calvari del judici, preguntes dels advocats i segur que no recuperarà res.

La bruixa Nana. Anotin el seu nom. És una persona coneguda en aquest submon. És fàcil imaginar-se a quantes altres desenes (o centenars) de persones haurà fet el mateix. Sempre acaben trobant les víctimes propícies.

Tot és ara en mans d’un jutge i m’atreviré a fer ficció judicial. Els Mossos la presentaran davant del togat, el qual decretarà la seva llibertat amb càrrecs. El judici es demorarà dos o tres anys. Mentrestant l’acusada tornarà al seu xalet de classe mitjana, pagat per tots els incauts abduïts, a l’espera dels pròxims. Alguns tindran dependència malaltissa cap a ella. Els que s’adonin de la sostracció grollera patida ho seran per imports petits o no tindran ni força, ni suport però vergonya per reclamar. Mentrestant ella continuarà xuclant als infeliços desprotegits. Això és el que ofereix el sistema públic als damnificats a la finestra dels tribunals.

Les trampes arriben per tota mena de canals: pantalles de televisió, xarxes socials o fins i tot per les bústies. A vegades hi dipositen unes targetes uns «mestres» de vudú capaços de resoldre-ho tot: salut, diners, desamors, separacions o mals d’ull! El que sigui. Segur que n’han trobat a la seva. Amb un número telèfon. Hi ha qui hi truca. L’angoixa li entra per la porta i els diners li surten per la finestra.