Opinió

L'Alzheimer d'ERC

Cartells despectius sobre l'Alzheimer de Pasqual Maragall enganxats al costat d'una seu d'ERC a Barcelona

Cartells despectius sobre l'Alzheimer de Pasqual Maragall enganxats al costat d'una seu d'ERC a Barcelona / ACN/ERC Barcelona

La pèrdua de memòria és un problema fotut. I passa, sobretot a partir de certa edat més precoç de la que quan ets petit t’imagines. Tòpics, però certs: deixes les claus en un lloc i després no les trobes; tens una paraula a la punta de la llengua, però no acaba de sortir; et retrobes amb algú que no has vist des de fa temps i li poses cara, però no nom. En canvi, l’Alzheimer, ai l’Alzheimer, és quelcom completament diferent. Qui ha tingut algú al seu entorn que n’ha patit o en pateix ho sap. No és banal, és la pitjor de les condemnes, és deixar d’existir en vida; és deixar de ser qui ets, de perdre tots els records, tot el que has viscut; és ser sense ser-hi; és viure sense viure. 

A l’il·luminat de dins d’ERC que, per treure rèdit polític, va creure que seria bona la denigrant idea de fer servir l’Alzheimer que fa patir la família Maragall, company de files per a més inri, li ha tornat a pujar tota la porqueria claveguera amunt. I just, en un moment crític per als republicans on, ja se sap, tothom s’apunta a fer llenya de l’arbre caigut.

La doble patacada electoral ha estat massa dolorosa per a un Govern, el de Pere Aragonès, que ha apostat com pocs per qüestions socials. I ho continua fent ara, amb presentacions i inauguracions dia sí i dia també, sabent que té data de caducitat i que opera sota l’etiqueta d’executiu en funcions. Però ha estat un Govern d’imatge deslluïda, dement, com si hagués oblidat part de l’equipatge que el va dur a ser la força més votada després de dècades de buscar-ho. I en lloc de veure com la base s’eixamplava, bona part del seu electoral s’ha anat desmobilitzant.

Suma-li un nou terratrèmol intern. ERC n’ha patit uns quants al llarg de la seva història, només cal fer memòria. L’actual és una lluita oberta entre el sector que lidera la secretària general Marta Rovira contra el que dirigeix l’expresident de la formació Oriol Junqueras. Un enfrontament que es pot allargar fins a final de novembre, quan la militància escollirà la nova direcció. I, entremig, una decisió clau: facilitar que hi hagi un govern socialista o anar a noves eleccions. La primera opció, dona als republicans quatre anys per refer el projecte i la clau de la governabilitat, però també comporta el risc de no recuperar l’electorat desmobilitzat. I la segona opció implica fer campanya ja, amb un candidat preparat a correcuita, amb Junts fregant-se les mans i amb el dubte de saber si el partit ja ha tocat fons o pot recular més.