Opinió | VEIENT-LES PASSAR

Una petita crònica col·lectiva

Per a bé i per a mal internet ho ha canviat tot, ho ha penetrat tot i tot ho ha capgirat. Ha alterat la nostra manera de relacionar-nos amb els altres i ha modificat també les relacions comercials. De manera que viure al marge dels seus símbols i del seu llenguatge et converteix gairebé en un analfabet funcional. Ho pensava l’altre dia veient l’entrada d’un centre quiropràctic del carrer Sèquia, on, a manera de reclam, hi tenen estampats a una mida considerable tots els mitjans digitals i xarxes socials on es pot trobar el seu negoci: correu electrònic, WhatsApp, Facebook, Instagram... I just tapant la meitat del vidre de la porta, la icona de localització de Google Maps, coronada amb cinc estrelles, i una nota que hi deia: «+50 valoracions».

Si algú no està encara gaire avesat a aquestes coses, ha de saber que si entra a internet i a través de Google busca qualsevol empresa o comerç que li passi pel cap, juntament amb l’adreça, l’horari i el telèfon, hi podrà trobar també un apartat de ressenyes on alguns usuaris hi han valorat la seva experiència, deixant-hi els seus elogis, les seves queixes o els seus suggeriments. Les opinions que podem trobar a Google o a altres pàgines com Tripadvisor -si limitem la recerca a bars, hotels i restaurants- poden ser com un avís a navegants abans d’anar-hi nosaltres. Però també les podem llegir per pura curiositat si són referides a llocs on ja hem estat abans o a empreses amb les que hem tractat i volem veure quina opinió en tenen els altres. Fa uns anys hi entrava de tant en tant, però només per veure què deia la gent d’un determinat hotel o d’un restaurant concret. Després vaig descobrir que aquell apartat de ressenyes ho abastava gairebé tot, des de la delegació d’Hisenda fins al bar de la cantonada, passant per serveis de lampisteria, escoles d’idiomes, supermercats, botigues de roba, oficines bancàries o locals d’oci. Tot el que us pugui passar pel cap té el seu corresponent apartat d’opinions. I amb alguns comentaris per sucar-hi pa. Per desgràcia, i com passa amb tants llocs d’internet, tampoc no hi falten individus maleducats que s’hi expressen desaprensivament sense importar-los el mal que poden fer. Però són una part molt minsa.

Dedicar-se a llegir testimonis sobre llocs de Manresa que coneixem de sobres és una cosa que pot crear addicció. Veure-hi descrites situacions que ens són familiars o, citades pel seu nom o les seves característiques, persones que coneixem de tracte o de vista és un estímul irresistible per a qualsevol esperit tafaner.

Fora d’això, aquelles ressenyes són com una crònica viva i plena de detalls de l’ara i aquí. Llàstima que, com tot el que només s’escriu a internet, estigui condemnat, tard o d’hora, a desaparèixer d’avui per a demà sense deixar cap rastre.