Opinió | DE REÜLL

ERC no s’ho mereix

Sergi Sabrià ha acceptat fer de fusible per impedir que el curtcircuit provocat pels cartells dels Maragall a la campanya de les municipals a Barcelona ocasioni una explosió que provoqui més danys a ERC. Per això, dijous va presentar la dimissió com a viceconseller del govern i ho va fer públic en una roda de premsa amb certs moments d’èpica, de lloança al partit de Macià, Companys, Irla i Tarradellas, però també de crítica descarnada cap a determinats sectors del seu propi partit, assenyalant directament Oriol Junqueras com a responsable de la crisi que viu ERC, perquè, segons ell, “només té l’ambició i el desig personal per controlar una organització per fer-se-la a mida”.

En la seva intervenció, Sabrià va decidir morir matant. Després d’autoexculpar-se de la campanya dels cartells, manifestant que no va aprovar ni aprovaria mai una acció com aquella i que li va tocar fer de bomber per l’incendi que havien creat altres, va afegir que marxava per rebaixar la tensió. Però després van venir les crítiques a Oriol Junqueras, manifestant que estava al corrent de l’acció dels cartells, i l’exposició davant l’opinió pública d’una crisi interna que en recorda altres que ha tingut ERC des de la restauració de la democràcia fins ara. Podem recordar la substitució de líders des de 1987 a conseqüència de fortes crisis internes: Heribert Barrera, Joan Hortalà, Àngel Colom, Josep Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós i, ara, Oriol Junqueras.

El que va ensenyar Sergi Sabrià en la compareixença de dijous no suposa cap novetat a ERC, sinó que forma part del seu ADN. De fet, d’aquest tipus de crisis n’hi ha a tots els partits; el que passa és que la majoria no sacrifiquen els seus líders amb tanta facilitat com ho fa ERC.

I en una cosa tenia raó Sabrià: el projecte col·lectiu s’està esberlant i tot això, ERC no s’ho mereix i especialment no s’ho mereixen els seus votants. n